Necessito vacances de les vacances

BarcelonaEls que sobrevivim des que vam decidir multiplicar l’arbre genealògic tornem de les (llargues) vacances d’estiu a les vuit hores de feina, amb un somriure a punt de desencaixar-nos la mandíbula, disposats a gaudir de l’aire condicionat, fer cafès sense cremar-te la tràquea perquè tens la terrorista 2 amb un retolador Carioca acostant-se a les cortines i la terrorista 1 tallant-se el serrell amb les tisores de la cuina, o passar el matí contestant mails en comptes d’organitzar plans aparentment divertits, que sempre acaben amb els serveis socials respirant-te al clatell. I és que el binomi vacances i nens hauria d’estar regulat a la declaració de drets humans, que és una explotació nivell Bangladesh que comença ja a les set del matí amb un “Mama, avui què fem?” i encara que la teva resposta ideal seria “Fer turisme a casa dels avis”, t’apiades d’ells i t'apuntes a plans infantils terrorífics on van altres pares amb ulls injectats en sang, caminant sense rumb fix com si fossin figurants de The walking dead, i d’on, segurament, les teves filles sortiran en llibertat amb càrrecs i un viatge a urgències perquè, amb els 40 graus que fa al carrer, s’han deixat la pell del cul al tobogan.

I a la tarda, quan encara no t’has recuperat de la insolació, toca tornar a pensar en una activitat atractiva perquè s’avorreixen i ja no queden manualitats de Pinterest per fer, que la cosa ja ha pujat a un nivell que fins i tot estaria disposada a fer polseres amb el meu sistema nerviós si amb això pogués fer una becaina després de dinar. I un dia darrere l’altre, que es veu que si et plantes al sofà de casa, els teus fills poden reclamar que et treguin la custòdia. I és que això forma part de la lletra petita que ningú t’explica abans de ser mare, que qui em diria a mi que quan veig els anuncis d'El Corte Inglés a la televisió anunciant “la vuelta al cole”, se’m posa, fins i tot, la pell de gallina. Eh, però tranquils, que compensa.