Bones festes, malgrat tot
Aquest article s’escriu nou dies abans i ara mateix el Govern acaba d’anunciar mesures més restrictives i es recontraconfirma que aquest Nadal és el més estrany de les nostres vides. No sé si dir-ne horrible, no sé si dir-ne espantós, però sí diferent i en alguns aspectes difícil i en d’altres gens.
Per exemple. Amb aquesta excusa, els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) han demanat rebaixar el nivell de guarniment de la casa. Un guarniment que cada any ha baixat més i més i més. Que ningú s’imagini que mai ens ha agafat una fal·lera guarnidora de pel·lícula americana ensucrada. Doncs aquest any, encara menys. Servidora ha aportat unes branques d’eucaliptus i els MEC han plantat l’arbre de fusta, quatre llums i dues galindaines. Punt.
Les celebracions s’han reduït a la mínima expressió i el MEC número dos va feliç per la vida dient que s’estalvia haver de vestir-se elegant. I, de nou, que ningú s’imagini celebracions amb esmòquing i vestit llarg de lluentons. El que està dient és que la seva opció d’ outfit serà la mateixa de cada dia.
El dia de Nadal encara no sabem si ens ajuntarem amb una altra bombolla familiar o no. Així que no m’aventuro a dir què hem fet. Però tots estan contents amb el que toqui fer. Si ens movem, perfecte. Si no ens movem, ens estalviarem cotxe i anar amunt i avall.
El dia de Reis serà el més pelut, tot s’ha de dir, perquè la reunió de més de trenta persones per obrir regals i dinar es convertirà en un zoom per obrir regals junts. I aquest cop que ningú s’imagini que saltarem d’alegria, perquè serà un cagarro cuit. Però així i tot hem optat per fer-nos regals i fer-los arribar màgicament a la persona en qüestió que ens hagi tocat. I això té certa gràcia i a això ens hem agafat com un clau roent, per trobar-li la mínima punta a la cagarrosituació.
A mi aquest Nadal, en general, em fa nosa. Perquè en tinc ganes, sí, però així no. I soc incapaç de prescindir d’un kit reduït de ritus i celebració i alhora em moro de ganes que hagi passat i sigui 7 de gener. I l’única veritat autèntica de tot plegat és que observo els MEC i els admiro perquè s’han adaptat a tot, i això que no els ha resultat fàcil. I si ells s’hi han adaptat jo no puc ser menys i quedar fatal i no fer-ho. O sí, que per això soc la pitjor progenitora del planeta. Però, sabeu què? Els imitaré. Així que bones festes, malgrat tot!
