Les múltiples dimensions de la felicitat
Estem en mig d’uns dies d’afectes singulars. Les trobades familiars tendeixen a mirar de recompondre relacions. Com que són possibles moments de pausa, algunes persones pensen a recompondre la vida. Amb els fills i filles pel mig, tenim oportunitats per pensar en la seva educació, més enllà dels aprenentatges de què parlen les notes que han portat de l’escola. Vivim immersos en una dinàmica imparable de mercat i consums, mirant de trobar un lloc per a les tradicions religioses ja fora de lloc i, potser, de sentit. Però sentim forats vitals i descobrim que podríem ser més feliços. Imaginem la persona que voldríem que fossin els nostres infants i adolescents -i, de passada, nosaltres.
Aquestes són festes que serveixen per celebrar que tot s’acaba i tot torna a començar, que ens permeten fer balanç i que, especialment, ens porten a imaginar futurs i imaginar com construir-los. Són dies en què podem aparcar l’“assoleix amb excel·lència” o el “no assoleix”, per tornar a considerar que les persones, els nens i adolescents que volem educar, són éssers amb múltiples dimensions. Podem mirar de concretar tota aquella allau de propostes sobre l’educació emocional, el pensament crític, la convivència, l’aprendre a viure, etcètera -un etcètera que hem sentit al llarg del trimestre.
Ells i elles, nosaltres, som éssers que tenim emocions i necessitem un temps per descobrir com som, realitats que van més enllà d’estar nerviosos, histèrics o ratllats. Som éssers que ens descobrim sentint i construïm sentiments. Per això necessitem algú que els desperti, estimar per sentir-nos estimats. Com que ens han quedat uns minuts de vacances, comprovem que tenim consciència de nosaltres mateixos, que podem parar-nos a pensar en com som i com anem vivint. Són dies per ampliar l’horitzó, per descobrir i pensar com educar la bellesa, la percepció complexa d’una realitat que el dia a dia simplifica. I, de passada, com que l’hivern s’acabarà, podem conrear la creativitat, pensar noves maneres de viure i, fins i tot, deixar que els nens imaginin altres mons possibles, amb la promesa de fer-los cas.
Som éssers materialment humans que no volem acceptar que algú altre limiti la nostra humanitat ni la dels nostres infants. Ser feliç no és pensar, però pensar el contingut de la felicitat, de tant en tant, ajuda.
