14/05/2021

Mestres referents

2 min

1980. 40 adolescents mascles hormonats de 1r de BUP (l'edat de 3r d'ESO) seuen a l'aula d'audiovisuals del 5è pis del Jesuïtes-Clot, a Barcelona. Molta calor (no sé quina moda arquitectònica va fer que moltes escoles posessin les sales d'audiovisuals sota sostre), i cames que s'enganxen als seients tapissats d'escai. El nostre professor agafa un disc de vinil (!), hi passa un drapet, el diposita al tocadiscos (!!) i fa baixar l'agulla manualment (!!!) perquè soni… una peça de música clàssica (!!!!). Sí, en Josep Maria Roig ens ensenyava història de la música clàssica, i estàvem atents, i després ens taral·lejàvem les peces per recordar-les (això era abans d'internet) i procuràvem escoltar-les a Radio Nacional Clásica (això era abans de Catalunya Música).

En Josep Maria Roig no era un profe enrotllat. Feia anar la ironia, però no era l'ànima de la festa, precisament. No feia teatre, no alçava la veu, no passejava per l'aula. Des de la taula ens anava desvelant secrets i misteris d'història i d'història de l'art. No és el meu estil de fer de professor, però en Josep Maria Roig és un dels meus mestres referents, perquè sabia encomanar-nos el seu entusiasme per la matèria que impartia. 

Sempre he cregut que, si mirem enrere, en la nostra vida hi trobem un, o amb sort més d'un, mestre que va ser molt important en la nostra vida. Us proposo que hi penseu, ara mateix, que evoqueu el seu nom (deia Balzac que la paraula més important en qualsevol idioma és el nom de cada persona) i penseu per què ha estat un referent en les vostres vides: potser us va escoltar sempre, o us va exigir, o va confiar en vosaltres, o va veure en vosaltres el que no veien altres professors, o va seure en silenci al vostre costat mentre ploràveu, o va lloar aquell talent en què ni tan sols vosaltres crèieu… Potser, fins i tot, és la mestra que va despertar la vostra vocació d'educadors.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: de vegades no tenim ocasió de ser agraïts amb els nostres mestres referents, perquè la vida ens porta molt lluny… però de vegades sí. Quan sigui així, superem la nostra timidesa, fins i tot la nostra vergonya, i agraïm-los la seva dedicació, les seves paraules, els seus ensenyaments, la seva discreció o el seu entusiasme, perquè són els nostres mestres referents!

stats