Mestres de ple dret
Les persones que treballem amb els infants de la primera etapa educativa vam celebrar i aplaudir que el darrer canvi curricular de l’any 2023 afirmés d’entrada que “el currículum de l’educació infantil integra el primer i el segon cicle en una sola etapa educativa amb identitat pròpia”. Aquesta és una reivindicació que des dels moviments de renovació pedagògica, amb la revista IN-FÀN-CI-A com a principal altaveu es reivindica i es defensa des de fa dècades. El que passa és que aquestes bones intencions, quan toques de peus a terra, acaben essent un brindis al sol, perquè la realitat és que tenim una etapa del tot fragmentada.
Dependre d’administracions diferents
El primer i el segon cicle d’aquesta etapa depèn majoritàriament d’administracions diferents. Els ajuntaments gestionen les escoles bressol mentre que els grups del segon cicle fa temps que estan integrats a les escoles de primària, gestionats per la Generalitat. Aquesta distribució ha deixat l’acollida dels infants més petits en mans de les administracions locals que resolen amb compromisos diferents aquest encàrrec, la qual cosa genera una gran diversitat en les condicions de treball dels equips 0-3. Els equips que treballem al 3-6, en canvi, tenim una homogeneïtat en les nostres condicions laborals que s’assimila a les que tenen les companyes de primària.
Això es tradueix en un algoritme clar: com més petits són els infants que eduques, més precarietat de condicions laborals tindràs.
L’escola concertada i privada, conscient d’aquesta fragmentació, ho resol oferint una escolaritat des de les primeres edats, garantint a les famílies una continuïtat que l’escola pública avui mateix no dona. És fàcil pensar que hi ha molts interessos perquè això continuï funcionant així.
El pla experimental impulsat pel Secretariat de l’Escola Rural, iniciat l’any 2016, a través del qual es possibilita la incorporació dels infants de primer cicle a l’escola rural, representa una experiència que convindria avaluar-ne la qualitat, per valorar la seva continuïtat i potser també la seva extensió més enllà de l’àmbit rural.
Doble figura educadora
Aquesta també és una realitat que tenim a casa nostra, i que no està ni molt menys generalitzada a la resta de països d’Europa, que també és important de comentar. Per quins motius calen dues preparacions, dues formacions diferenciades, mestres i tècniques d’educació infantil (TEI)? Quins arguments justifiquen una diferenciació dels aspectes vinculats a la cura i els pedagògics (que és cert que la feina comporta) a través d’una doble figura professional? El pedagog Loris Malaguzzi deia que no podia ser que a l’escola hi hagués un adult que s’ocupés del cervell de l’infant, i que un altre, en canvi, es cuidés del seu cul! Disculpeu l’expressió, companyes i companys educadors, perquè conec la vàlua de la vostra feina, per això em revolta que no sigueu considerats com a mestres de ple dret.
Penso que en aquest tema, per una banda, hi ha una idea arrelada socialment i políticament que el 0-3 s’ha de centrar en la custòdia (d’aquí el nom “guarderia” que costa tant d’eliminar) i en les cures, i, per altra banda, hi ha la variable econòmica que també entra en joc. Com menys formació tinguis, menys elevat serà el teu sou. Ep, i això que als instituts que formen les persones que acaben fent de TEI s’hi fa una feina extraordinària, molt específica, que també seria interessant que la universitat es mirés amb curiositat perquè en podria aprendre coses per portar a la formació de mestres.
Una escola, dos currículums
Els infants de 3 a 6 anys, tot i que no formen part de l’educació obligatòria, sí que estan assimilats organitzativament a l’escola pública. Això ens porta sovint als equips de mestres que hi treballem a haver de recordar, i en alguns casos fins i tot haver de defensar, l’especificitat de l’etapa i dels criteris que es defineixen en els textos oficials. Les escoles que acullen infants de 3 a 12 anys han de definir un projecte educatiu coherent i respectuós amb les identitats que les dues etapes (infantil i primària) i de vegades el pes de la primària acaba ofegant organitzativament i pedagògicament el segon cicle de l’etapa infantil.
Malgrat tot, les persones que treballem al 0-6 continuem essent el col·lectiu que més es forma, que més es mobilitza per reivindicar la qualitat de l’educació dels infants més petits. Ara caldria que no perdéssim el nostre nord, que és la unitat real de l’etapa, i que ens conjurem per aconseguir-ho.