Mestres jardiners, mestres pagesos

Atabalats per les circumstàncies del dia a dia, apressats pels requeriments del currículum, aclaparats per papers i tràmits… sovint els i les mestres no podem fer una cosa que és molt important: reflexionar sobre la nostra tasca educativa. Estem tan acostumats a rebre clatellots legislatius i opinatius que oblidem que ningú com nosaltres pot dir què significa educar, què se sent ensenyant i com es fa, això de ser mestre. Així que deixeu-me proposar-vos una imatge per a la reflexió (una mica poètica): ¿us sentiu més mestres jardiners o més aviat mestres pagesos?

Els mestres jardiners troben la seva assignatura bonica, generadora de l’alegria del saber. S’entusiasmen quan expliquen, no es cansen d’aprendre més i més perquè estimen la seva matèria i volen que els alumnes també experimentin aquest amor, que mirin les flors de l’assignatura i en facin créixer les seves pròpies. Els mestres pagesos estan convençuts que la seva assignatura és pràctica, generadora de resultats. S’entusiasmen quan troben la manera de fer-la comprensible, no es cansen de buscar els millors mètodes perquè estimen la seva matèria i volen que els alumnes també recullin els fruits de l’assignatura i se’n nodreixin, aplicant tot el que han après per triomfar a la vida.

Compte, però, que hi ha un costat fosc de la jardineria : quan alguns mestres consideren que la seva assignatura és “la millor”, que és “imprescindible” i que no han d’esforçar-se per fer-la entenedora. Serien l’equivalent a aquells jardins geomètrics enormes, principescos… i també força freds i estèrils.

Per la seva banda, la pagesia tenebrosa seria aquella obsessió de prioritzar els continguts “que demana la societat, que demana l’empresa”, convertint l’escola en una mena de fàbrica d’obrers que sàpiguen fer només el que “toqui”, i acceptant les condicions de treball més precàries. Serien l’equivalent d’aquells monocultius extensos, amb llavors transgèniques i pesticides a dojo, que redueixen al no res els cultius autòctons tradicionals.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: mestres, estimem apassionadament les nostres assignatures, amb alegria jardinera, amb il·lusió pagesa… i que els nostres alumnes olorin flors precioses i cullin fruits saborosos per a tota la vida!