Messi

Diu el meu fill que ja sap com fer-ho per tenir-me content quan sigui molt iaiet. Segons els seus plans, em tindrà reservada a casa seva una habitació amb finestrals grans, un sofà ergonòmic i una manteta ben calentona. Assegut allà, segons ell, podré mirar un canal de pagament on només faran partits del Barça amb Messi jugant-hi sempre. Jo, entendrit per una proposta tan ben planejada, mig en broma, li dic que, aprofitant que ja estaré una mica perjudicat del cap, em faci creure que els partits estan passant en temps real. Així ell i la seva parella podran sentir des de l’altra punta de la casa els meus renecs i gols cridats com si els hagués marcat jo, per no parlar de les meves instruccions perquè el lateral dret pugi a fer la cobertura de l’extrem, amb la resposta habitual per part del nen: “Papa, deixa-ho córrer, que no et senten”.

Que el meu fill, des de ben petit, tingui aquest concepte tan clar de com va de lligada la meva felicitat amb els gols de Messi diu molt d’ell i molt de mi. D’ell diu que em té completament clissat, i que m’estima molt, fins al punt que tot i passar absolutament del futbol, de tant en tant s’asseu cinc minuts al meu costat a mig partit i fa veure que s’interessa pel resultat, si fa no fa com faig jo quan ell juga al Minecraft. De mi, ja ho sé, no diu gaire cosa bona, però no hi puc fer més. Més enllà de la meva parelleta preferida, els que m’aguanten a casa cada dia, no hi ha ningú que m’hagi proporcionat tanta felicitat d’una manera constant i continuada. I si, ja sé que cobra un disbarat i que el futbol mou uns volums de diners indecents, però us ben asseguro que si faig una mitjana del que m’he gastat en entrades al Camp Nou, canals de pagament i samarretes infantils amb el 10 a l’esquena i ho divideixo per les estones de plaer absolut que m’ha donat aquest argentí de poques paraules, crec que és la millor inversió de la meva vida.

I no, no crec que la parella del meu fill, per molt que se l’estimi, tingui prou paciència per aguantar-me a casa seva demanant penals com un energumen. O sigui que deixeu-me mirar els seus últims partits tranquil, amb aquesta barreja de fascinació, enamorament i enyor prematur. I si em cau una llagrimeta no patiu, que són coses de l’edat.