Els llibres, la lectura i la hipocresia
Una de les meves vies d’activisme és la de la defensa dels drets professionals dels escriptors de literatura infantil i juvenil. I és en qualitat de sòcia d’Escrivim (associació professional d’escriptores i escriptors de literatura) que formo part del Consell pel Pla Nacional del Llibre i la Lectura.
He assistit a unes quantes reunions i cada cop estic més convençuda que no hi ha altre camí per aconseguir que els lectors escolars es converteixin en lectors (i compradors de llibres) espontanis de per vida que un canvi radical en el tractament que es dona al llibre en els centres escolars. D’una banda, contagiant la passió per la lectura des d’un entusiasme sincer que ja existeix en moltes aules, però no a totes. I després, donant valor als llibres. Els menors d’edat a càrrec (MEC), els meus i els aliens, escolten, observen i conclouen. Escolten que els llibres, els escriptors i tota la mandanga literària és molt important. I acte seguit que és una MERAVELLA estalviar diners en llibres. I que no hi ha marxa enrere. Que la col·lectivització i la socialització dels llibres és el camí indefugible. Després miren la tele, internet i veuen que els escriptors, els llibres i tota la mandanga literària importem un pebre. I encara una estona després veuen què val un mòbil, què es paga per qualsevol estri o aplicació de joc, videojoc, ciberjoc. I, esclar, com voleu que continuïn pensant que el llibre és important? El llibre per a ells és un estri escolar gratuït, una cosa sense massa més, masegada de tantes mans per les quals ha passat. I els pot entusiasmar aquella lectura, esclar. Però la pasta, la importància social, el prestigi de l’activitat a què dedicaran temps d’oci, no és aquella amb què els adults afirmen que mola tant estalviar-se diners, socialitzar i col·lectivitzar (i no remunerar com cal els seus autors). Són MEC però no són ximples.
Escric aquest article dies abans de Sant Jordi. Així que no sé què haurà passat: ni les vendes ni les no vendes. El que tinc per segur és que si el sistema educatiu, si les autoritats, si el Govern, no fan un pas decidit per prestigiar el llibre i donar-li el valor econòmic (i, per tant, social) que li correspon, els escriptors i tota la cadena del llibre continuarem anant camí del pedregar.
