BarcelonaEns hem acostumat al fet que les despeses escolars suposin cada curs un esforç econòmic per a la majoria de famílies i que per a moltes altres siguin un problema greu. Tant els convenis internacionals com els Drets de l’Infant estableixen que l’educació obligatòria ha de ser universal i gratuïta. Sabem que tot copagament limita el dret efectiu a l’educació i genera desigualtat i discriminacions.
Durant dècades al nostre país estudiar no es considerava un dret i un deure de tots els infants, sinó un privilegi reservat als que se’l podien merèixer. Malgrat que l’escola sigui majoritàriament finançada per l’administració, encara demana quotes teòricament voluntàries, però que esdevenen obligades i discriminatòries.
Això passa tant a l’escola pública (que cobra quotes per activitats, llibres i materials escolars necessaris) com per al 31% de famílies que porten els fills a l’escola concertada (on les famílies assumeixen un 33% del cost). Per si no n'hi hagués prou, les famílies catalanes copaguen molt més per l’educació dels seus fills i filles que les del conjunt de l’Estat i d’Europa. Els últims cinc anys la despesa privada ha augmentat un 25%.
Si volem una societat avançada i justa hem de garantir la gratuïtat de l’escolarització sense més excuses.