06/06/2020

Addictes també a la família

2 min

Amb la professora Montse Jiménez hem fet dues enquestes a mig miler d’adolescents. La primera la vam fer als inicis del confinament. La segona, a partir de la cinquena setmana.

En aquesta enquesta els hem preguntat per la seva por o preocupació més gran i, contra el que molts podrien pensar, no és quant durarà això, què passarà amb el curs o amb l’estiu, o quan podran reunir-se amb els col·legues. El que més temen és que el virus afecti els seus éssers estimats, sobretot en els casos de més risc, com el dels avis i àvies o el dels pares i mares sanitaris. Els hem demanat per algun moment bonic o especial d’aquests dies i la paraula que més surt és família : “Passar més temps amb la família”, “Fer activitats amb la família”, “La companyia de la família”, “Els moments en família”, “Estar més junts amb la família”, “Pel·li en família”, “Dinar tots plegats”, “Fer esport amb ma mare”, “Jugar al memory com quan érem petits”, “Jugar a l’Uno amb els meus pares i el meu germà, que feia mil anys que no ho fèiem”, “Jugar al Trivial amb la família”...

No esmenten videoconsoles o jocs d’ordinador, sinó jocs de taula en família. Sabem que no tots els nois i noies poden dir el mateix. Que n’hi ha amb situacions desafortunades. Però ens ha commogut que els que tenen un bon ambient familiar ho valorin i s’hi recolzin.

També ens han emocionat els missatges que han volgut adreçar als seus pares i mares (a qui estimen molt, encara que els ho diguin poc), als avis i àvies (que es cuidin molt, que són el que més estimen del món), al professorat (encara que sembli estrany, els troben a faltar i els agraeixen tot el que fan), als companys i companyes (que els enyoren i que siguin responsables), al món en general (que a veure si per fi cuidem el planeta i pensem més en els altres). Fins i tot a nosaltres (que gràcies per fer-los preguntes).

Ens queixem sovint de la seva addicció a les pantalles, però aquests dies hem pogut comprovar que també es fan addictes a la família quan redescobreixen el seu valor. Potser fins ara no n’havien gaudit prou perquè hem omplert les seves vides (i les nostres) de temps no essencials. Aprofitem que el confinament ens els ha brindat per fixar-los per sempre més a les agendes. I que els nois i noies ens han pogut mostrar el cor, per fer que segueixi aflorant, per acaronar-lo i no dubtar mai més que en tenen.

stats