Joguines i sexisme

Com cada any, amb els torrons, va arribar el gran debat sobre les joguines i el sexisme. Però qui és exactament el sexista en aquesta història? Els fabricants i els comerciants? ¿De debò volen renunciar voluntàriament a la meitat del seu mercat potencial? (“No, de cap manera, no li vull vendre aquesta nina per al seu fill, és exclusivament per a nenes!”) Les joguines? Bé, això semblava, però aquest any han fet una vaga contra el sexisme. Les mares i els pares? Normalment ens limitem a comprar el que els nostres fills ens demanen.

Així que només queda... De debò? Són les criatures, les sexistes? ¿El nen obsessionat amb les excavadores i els vaixells pirates, la nena que s’entesta en demanar un unicorn rosa o una cuineta, són els culpables de la discriminació, la desigualtat, la bretxa de gènere i el sostre de vidre? I si la nena vol la cuineta per entrar al món, tradicionalment masculí, dels grans xefs amb estrella Michelin, ¿encara és sexista?

El cas és que el ministre Garzón i la ministra Díaz, molt igualitaris, porten roba, sabates, pentinats i maquillatges totalment diferents, i mai no he sentit dir que això sigui sexisme. Hi ha fins i tot perruqueries exclusivament per a homes o per a dones, i ningú no es queixa. No fa gaire anunciaven a la tele una crema hidratant per a homes, amb la qual cosa s'insinuava que fer-ne servir una per a dones seria ridícul; ningú va denunciar el sexisme de la campanya. Com cada Nadal, ens han bombardejat amb anuncis de perfums pour femme i pour homme, i no passa res (una vaga de perfums contra el sexisme?) Als programes de reformes de cases (sí, m’agraden) parlen sense embuts d’una xemeneia molt femenina o d’un color molt masculí.

Si pensem que homes i dones poden fer servir productes diferenciats, ¿per què precisament les nenes i els nens han de jugar amb les mateixes joguines? I si de veritat pensem que qualsevol diferència és sexista i que tot ha de ser igual, ¿per què no comencem els adults donant exemple i fent servir la mateixa roba, les mateixes sabates, el mateix pentinat...? En qualsevol cas, podem deixar que nens i nenes juguin lliurement amb allò que més els agradi, sense projectar en ells els nostres desitjos i frustracions (“Has d'estudiar dret, perquè jo no he pogut ser advocat; has de jugar amb un camió de bombers, perquè jo no he pogut ser igualitari”).