La foto

Sí, ja ho sé. No hi ha res més emprenyador que sentir un famós queixant-se de la seva sort. T'agafen ganes d'enviar-lo a un restaurant i fer-lo traginar vuit hores plats i aguantar clients maleducats. Però també és cert que ser reconegut a temps complet acaba sent una llauna. Només cal veure com acaben els famosos que es deixen triturar per Telecinco. En el cas català, per sort, la cosa no va tan forta. Com a molt, la gent et para pel carrer i et fa sentir estimat, talment com si fossis part de la seva família.

Ara bé, hi ha un component d'aquesta admiració que ha quedat del tot obsolet. Parlo dels autògrafs. Sense voler fer l'interessant, us puc assegurar que m'he passat hores signant tota mena de superfícies un cop acabats els concerts. I també puc confessar que ara mateix no recordo quan va ser l'últim cop que algú me'n va demanar un. El motiu d'aquest canvi no és pas que ja no generem tanta passió com abans, que també és cert, sinó que tots els que abans et demanaven una signatura ara el que volen és una foto.

Sí, la foto ha desterrat l'autògraf de la mateixa manera que Spotify ha desterrat el CD. Ara els seguidors et paren pel carrer amb el mòbil ja preparat a la mà per fer-te una selfie al seu costat. Tant els fa que surtis de casa acabat d'aixecar, amb cara de son i barba de cinc dies. I és que aquestes fotos tan innocents són una trampa mortal. Quan te n'adones, la teva cara d'estaquirot, ensenyant els mitxelos i les aixelles peludes al mig de la platja al costat d'un desconegut, s'ha escampat per les xarxes socials i els perfils privats sense opció de ser editada mínimament, ni que sigui amb un filtre depilador.

Ja sé què deveu pensar ara. Que pots negar-t'hi. Esclar, però quedes com un cregut i un maleducat. O encara pitjor, et pot passar com l'altre dia, quan dues noies molt atractives em van demanar fer una foto just sortint de casa. Quan vaig contestar-los que no em venia bé, però que podia signar-los un autògraf, em van mirar com si fos boig. Uns segons més tard van fer la mateixa proposta a un senyor que, molt amablement. va fer-los una foto d'elles soletes, tal com volien. No sabeu que content que estic que ningú fotografiés la cara d'imbècil que em va quedar.