Inventant problemes per vendre llet

El febrer passat The Lancet, una de les més prestigioses revistes mèdiques del món, va publicar tres articles sobre lactància materna, firmats per un grup d’experts dels cinc continents. Els autors analitzen les estratègies “altament efectives” utilitzades per la indústria de la llet artificial per a bebès (“llet de fórmula comercial”) i dirigides a les famílies, als professionals, als científics i als polítics, per impulsar un negoci en creixement amb un volum anual de vendes estimat en 55.000 milions de dòlars a tot el món.

L’augment del consum de les llets artificials ha anat en paral·lel al d’aliments ultraprocessats, sobretot en països amb ingressos mitjans i baixos. Els enormes beneficis permeten a la indústria influir en la formació dels professionals (subvencionant congressos i societats científiques), i crear instituts d’acció política que s’oposen a qualsevol regulació adversa, sempre defensat les mesures d’“autocontrol”. La lactància materna es presenta com antifeminista. La publicitat per internet burla les lleis nacionals, mentre influencers controlats per la indústria poden explicar com alguna llet meravellosa ha solucionat finalment els “problemes” dels seus fills.

Explotar les inseguretats dels pares i mares

La indústria explota les inseguretats i temors dels pares, fins a fer-los creure que certes conductes típiques i completament normals dels nens més petits (plorar, despertar-se, mamar sovint, demanar atenció i braços, regurgitar, tirar-se pets, fer caca més o menys líquida, amb més o menys mucositat o de colors variats...) són problemes, fins i tot “malalties”, potser degudes al fet que la mare té “poca llet” o “llet dolenta”. I si el “problema” no se soluciona amb el biberó, millor encara!: probablement el nen necessitarà una altra llet, “premium”, o “per a estómacs delicats” o “amb baix contingut de lactosa” o “de fàcil digestió” o “antirestrenyiment” o “hipoal·lergènica” o “antireflux”, que naturalment serà més cara. Es publiquen protocols que promouen el sobrediagnòstic d'al·lèrgia a la llet (i, per tant, el consum de llets hidrolitzades) i, recentment, un grup internacional d’experts “sense conflicte d’interessos” va haver de publicar unes recomanacions sobre diagnòstic i tractament de l’al·lèrgia a la llet molt més restrictives.