Instituts elèctrics: no perdem mai ni papers ni bolígrafs

BarcelonaLa tecnologia és modernitat, futur i prosperitat. Aquesta premissa l’ha comprat tothom, també el món educatiu. Des dels gurus als polítics l’han fomentada en les darreres dècades. Calia oblidar les metodologies del passat. Deixar ben lluny la manera com els nostres avis o pares van aprendre de lletra amb el tinter del pupitre (i quina cal·ligrafia tan magnífica que feien!). O com jo vaig prosperar en els estudis amb el paper de calcar i la màquina d’escriure (mirava de no equivocar-me per no haver de repetir el full sencer!). Com a docent, en els darrers vint anys, he vist oblidar els llibres de paper i substituir-los pels portàtils. Com les sales d’ordinadors quedaven obsoletes i es reaprofitaven per a altres necessitats. Com passàvem llista en diversos dispositius electrònics i com les pissarres i els projectors han donat pas a pantalles de televisió gegants, tàctils i interactives. Com, de mica en mica, deixàvem tots els documents que generàvem en la immaterialitat del núvol. O com les reunions telemàtiques durant la pandèmia ens van ajudar a no perdre el curs. Tot plegat han estat eines que ens han donat noves opcions i comoditats, però també ha multiplicat exponencialment la burocràcia i les hores de dedicació. Cada dilluns, a primera hora del matí, els correus electrònics que has de respondre amb obligatorietat i urgència cauen en la pantalla com la cascada verda de Matrix.

Per qüestions llargues d’explicar, fa un parell d’anys vaig visitar una escola que repudiava la tecnologia del segle XXI. Ho feien tot amb guixos, papers i llapis. Aprofitaven les hores de sol i estaven enmig de la natura. Em va semblar una bombolla massa bèstia per aplicar-la als meus fills encara que alguna de les “desconnexions” la vaig trobar molt interessant i fins i tot necessària per frenar el món ultraconnectat, gairebé de bojos, que tenim fora de les aules. Per exemple, recentment s’ha prohibit l’ús dels mòbils en els centres educatius. Tenim clar que és un objecte de distracció i de conflictes. Ara encara hem de pensar de quina manera volem acotar i controlar l’ús de la intel·ligència artificial, o enterrarem definitivament la cultura de l’esforç, i fer deures i treballs no tindrà cap sentit. Jo mateix, com la majoria de col·legues, ho tinc tot al correu Xtec i poso la feina al Classroom. A Catalunya la docència està en mans de Google. Si ens quedem sense electricitat, la nostra programació queda inutilitzada, però per sort, els mestres i professors sempre tenim recursos analògics. No perdem mai ni papers ni bolígrafs... Ni tampoc una mirada crítica i una veu humana cap als nostres alumnes. Sigui el segle que sigui.