03/10/2020

La millor edat de la vida és estar viu

2 min

Fa moooolts anys, un Juanjo preadolescent va descobrir en una botiga de joguines de les Galeries Maldà de Barcelona (que eren el súmmum de la modernor i les coses cuquis) dos ninos articulats de Spiderman i el Capitán América: els meus herois preferits! Us parlo d’una època en què només hi havia Madelmans, Big Jims i Geyper Mans. Una època de tebeos de superherois en blanc i negre… i els friquis érem molts menys que ara. Encara no aspiràvem a dominar el món. No érem ni friquis. Només érem… raros. Els patges que es van haver d’encarregar d’aquell regal meu de Reis devien suar molt per trobar-me uns ninos que no devien ser a cap altra botiga de Barcelona.

Quan em va tocar a mi traslladar als patges algunes de les coses que posaven els nostres fills a la carta als Reis, em vaig solidaritzar molt amb els meus pares. I ara que els fills són grans, quan veig les joguines tan xules que hi ha (amb piles i sense, de fusta i de plàstic, megacomercials i supereducatives) de vegades penso que quina sort tenen ara les criatures i com ho tenen de fàcil els patges d’avui dia.

Però, d’altra banda, també penso sovint en la sort de no haver tingut els nens petits en aquest temps de sobreexposició pantallera, porno darrere de cada clic i abducció tecnològica. Ei, però que consti que nosaltres també vam tenir els nostres temes : deixar-los mirar la tele -o no- dissabte al matí, que posessin -o no- al vídeo el que volguessin quan volguessin, anar -o no- a totes les celebracions d’aniversari als xiquihappyxupi parcs, que mengessin -o no- coses recontraensucrades i hiperultraprocessades…

En aquests temps coronavírics, pot ser que les famílies amb fills petits penseu que heu tingut molt mala sort. No us diré que no sigui molt complicat, però tingueu present que molts -però molts!- nens i nenes han estat molt contents de passar tant temps amb els seus pares i mares. Un temps que han viscut com un regal.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: gaudiu de totes les edats dels vostres fills, sigui quin sigui el moment, perquè totes les edats són extraordinàries. No oblideu el que deia la Mafalda en sentir unes senyores exclamant-se de la mort d’algú que no era tan gran: “Què importen els anys? Al cap i a la fi, la millor edat de la vida és estar viu!”

stats