Imatges i mentides
¿Fins a quin punt els nostres adolescents s'empassen les mentides, les trampes d'alguns polítics o les teories de la conspiració? ¿Són més fàcils d'enredar que els adults? Creure en falsedats d'aquesta mena et simplifica la visió del món i t'ajuda a construir-te una identitat personal, de manera que, en principi, sembla que els més joves en puguin ser víctimes més fàcilment. Però, a la vegada, els adolescents viuen molt més que els adults en un món de ficcions i de jocs, de representacions i simulacions. Potser estan més preparats per a la mentida.
He enviat a uns quants adolescents el cartell que va plantar Vox a la Puerta del Sol, i els he demanat una opinió ràpida, sense consultar a la xarxa. No buscava pas una resposta ideològica, perquè entre els meus contactes no hi tinc –em sembla– ningú d'extrema dreta espanyolista. Només volia veure com analitzen el que veuen i llegeixen en aquest cartell d'una dona gran i un jove encaputxat i amb un tapaboques i el text següent: "UN MENA 4.760 euros al mes. TU ABUELA, 426 euros de pensión/mes". Dels onze nois i noies que m'han respost, només dos se centren en el text. La Claudia diu que "és mentida, s'ho inventen tot, com les dades de la violència masclista que donen", i l'Oriol diu que "és una vergonya posar preu a les persones". Però ningú entra a valorar què volen dir aquestes xifres. Els interessa molt més la imatge, i és aquí on descobreixen les trampes. La Mar em diu que el cartell "pinta el mena com un delinqüent, un terrorista; perquè ens vol fer por". El Miguel diu més o menys el mateix i afegeix: "L'àvia mira cap a baix, per fer pena. El mena mira per sobre, tot tapat, per fer por". L'Aleix diu que "presenten la vella com una pobra dona que necessita la teva ajuda, i el mena com si anés a matar-la". La Nerea diu que el cartell "compara una àvia tendra amb un noi que fa por i això és trampa perquè sempre guanyarà la iaia". L'Aimara em diu: "L'àvia sembla d'un anunci de CaixaBank i el mena és massa gran per ser un mena. Es veu tot molt fals".
Si mireu la premsa, en canvi, veureu que els periodistes s'ocupen molt més de destapar les mentides del titular que de les trampes de la imatge, que és molt més perversa. Però tampoc remarquen que la gran trampa del titular no són les xifres, sinó el "TU", que permet enfrontar un nosaltres amb un ells, els estrangers, els altres. En tot cas, trobo que els adolescents es defensen de l'engany en el terreny que coneixen millor: les imatges.
