A la foguera!

2 min

Sant Joan és una de les festes que em porta més records agradables, com les fogueres que es muntaven de forma força espontània en qualsevol racó i que s'alimentaven de tota mena de fustes, aportades pels constructors d'aquella foguera… o sostretes d'alguna foguera veïna!

Doncs bé, per a la foguera d'aquest Sant Joan he trobat alguns materials més o menys combustibles que espero que hagin quedat força reduïts a cendres:

L'hiperactivisme adrenalínic d'aquest curs, que va començar amb molta consciència que estàvem fent escola d'emergència… i que ha acabat acceptant una nova normalitat gens normal. Al final, s'ha creat un estat general de "fem-ho tot com si aquí no hagués passat res… però amb mascareta". I no. Tant de bo siguem capaços d'abaixar el ritme! I l'hiperactivisme adrenalínic… a la foguera!
La neutralitat educativa d'"això no ho diguis", "això no cal tractar-ho", "no polititzem l'escola"… Censura i autocensura que empobreix la nostra pràctica educativa i deixa els nostres alumnes sense elements de reflexió perquè construeixin els seus propis criteris. Com deia Gabriel Celaya: "Maldigo la poesía de quien no toma partido, partido hasta mancharse". Visca la passió educativa! I la "neutralitat"… a la foguera!
L'arrogància fòssil d'"això sempre s'ha fet així" i d'"això no s'ha fet mai". La de "qualsevol temps passat va ser millor". La dels barrufets rondinaires i els immobilistes. Visca el risc i l'aventura de provar coses noves! I l'arrogància fòssil… a la foguera!
L'arrogància tsunami de "tot el que s'ha fet a l'escola fins ara no serveix per a res". La de "l'escola mata la creativitat". La dels que menyspreen qualsevol tradició i qualsevol saber perquè no és procedimental, o "útil". Visca la humilitat d'aprendre dels nostres mestres! I l'arrogància tsunami… a la foguera!

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: la llista podria ser més llarga, però és encara més llarga la llista de les torxes que han fet molt més alegre el camí d'aquest curs: el suport mutu, l'adaptació dels alumnes a tantes circumstàncies adverses, els ulls somrients, la certesa dels projectes educatius compartits i l'amor pels nostres infants i joves. Moltes torxes que mantindrem enceses. I és que, sabeu? Abans que el foc que destrueix, prefereixo el foc que il·lumina!