Els exàmens eterns

GCSE, heus aquí unes inicials que fa un parell d'anys no em feien ni fred ni calor. De fet, no sabia ni que coi significava. M'haguéssiu dit que era una nova substància psicotròpica en forma de píndoles i m'ho hauria empassat. Ara ja no. Ara a casa portem des de la pandèmia sense parlar de res més. En parlem per esmorzar, per dinar, per sopar i fins i tot a l'hora del te, cap allà les cinc de la tarda. El motiu és que aquestes inicials s'han apoderat de la nostra llar com un virus malparit. Signifiquen "General Certificate of Secondary Education" i, ves quines coses, el nostre nen les està patint des de fa un mes, en temps real. Es tracta d'una revàlida que es fa a tots els nens que acaben "Year 11" i que consisteix en un seguit d'exàmens finals on entra tot el contingut que han après els darrers dos anys. La finalitat d'aquests exàmens és, per una banda, establir una qualificació homologable per tots els adolescents que decideixen deixar l'escola als setze anys i, per l'altra, avaluar el nivell dels alumnes que volen seguir la vida acadèmica.

Un personatge de Tim Burton

Aquesta és l'explicació resumida i imparcial. La realitat, però, no la veus fins que la pateixes en la teva pròpia carn. I és que aquests exàmens duren més que un dia sense pa. Ves que no sigui perquè n'ha de fer vint-i-sis. Jo al principi em pensava que em prenia el pèl, que era una excusa per fotre el camp de casa i anar a fer cerveses amb els amics al parc del costat. Però us asseguro que no, el tinc tancat a l'habitació cada dia, remugant sense parar, pàl·lid i amb ulleres, com un personatge de Tim Burton. Només li veiem la cara quan té el plat a taula, això si no li han posat una prova a la una i ha de fer un entrepà pel camí. Aquesta és la nostra rutina des del 17 de maig, veure'l marxar cada matí, nerviós i de mal humor, i esperar amb candeletes la seva tornada al migdia, intentant esbrinar, per com arrossega els peus quan entra casa, si la cosa ha anat mitjanament bé. A mi ja em perdonareu, però cada cop que el veig colgat de llibres, sense poder gaudir d'aquest estiu tímid tan britànic fins al 27 de juny, penso que l'adolescència deu ser molt bonica i fascinant i tot el que vulgueu, però per sort només l’hem de passar una vegada.