Quan la vida ens fereix

Fa un parell de setmanes us explicava que quan dic que mares, pares, mestres, educadors i educadores hem d’estar enamorats de la vida em fan dues objeccions. La primera fa referència a com podem aconseguir-ho en temps com els actuals i us la vaig respondre aleshores. La segona té a veure amb com podem estimar la vida quan la vida ens fereix i l’abordaré avui. Sens dubte, és un dels aprenentatges més difícils i alhora més necessaris que hi ha: aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal, com canta Lluís Llach.

Com es fa això? Com podem aprendre-ho i ensenyar-ho? Ens calen set actituds emocionals imprescindibles. La primera és la consciència que estem passant per un mal moment. Reconèixer i expressar el que sentim acostuma a ser més sa que negar-ho o disfressar-ho. Permet elaborar-ho i buscar maneres saludables de canalitzar-ho i mitigar-ho. La segona, paciència per sostenir les emocions difícils que es derivin d’aquest mal moment. En solem tenir molt poca, de paciència. Normalment les volem fer fora com més aviat millor, no ens permetem estar malament ni que ho estiguin els altres, i a vegades és natural i inevitable estar-ho. La tercera, esperança que més tard o més d’hora allò que ens desassossega o ens fa mal passarà. Assumir que toca estar malament un temps i tenir alhora la convicció que aconseguirem refer-nos i il·lusionar-nos novament. La quarta, confiança en la pròpia capacitat d’aixecar-nos, creure en la força o l’impuls que tenim a dins i que ens fa anar sempre endavant. La cinquena, responsabilitat, entesa com la voluntat i la disposició de fer el que estigui a les nostres mans per aixecar-nos. També de demanar ajut, si en necessitem, la qual cosa esdevé una fortalesa i no pas una feblesa. La sisena, generositat, en el sentit de no voler encomanar el nostre desànim al nostre voltant. Que nosaltres estiguem passant un mal moment no vol dir que la vida no sigui bonica i no pugui tornar a ser-ho. La setena, confiança en la vida, que significa tenir el desig i l’esperança de sortir-ne en alguna mesura transformats, havent crescut o millorat com a persones.

Són set mecanismes que curen per dins, que estan en la base de l’equilibri mental i emocional i que hem de desenvolupar i entrenar des de petits en els fills i filles i alumnes.