28/12/2019

El dinar de Nadal

2 min

Escric aquest article un parell de dies abans del dinar de Nadal. Se suposa que ho farem a contracor. Que arribarem arrossegant els peus al xalet adossat de la Riera i ens farem una abraçada sospitosament llarga, d’aquelles que amaguen allò que ens rosega per dintre i no gosem dir. Que penjarem els abrics amb desgana a l’entrada, amb el posat absent i enyorat, i fingirem una alegria impostada que no convencerà ningú. Que mentre ens servim els canelons a la taula parlarem massa fort o riurem exageradament quan algú expliqui un acudit dolent, i tot seguit s’escamparà per damunt les gambes i la salsa vermella una pausa incòmoda, un silenci espès de color gris que mirarem d’espantar canviant de tema. Algú de nosaltres parlarà atropelladament del Barça o del Procés, i ens tornarem a omplir la copa fins dalt per veure si el vi ens apuja una mica els ànims. I tot just acabades les postres, rosegarem els torrons i ens intercanviarem els regals apressadament, sense fer gaires escarafalls, tot per respecte al teu record; i tot seguit marxarem a casa amb un nus a la gola, dissimulant les llàgrimes que se’ns escaparan sense voler.

I, tanmateix, alguna cosa em diu que no serà pas així. Que arribarem fent la mateixa conya de sempre i que les abraçades seran llargues, sí, però ho seran perquè d’ençà que no hi ets ens cuidem molt més i ens passem el dia enviant-nos cors pels mòbils. Que dinarem tard i morts de gana i que sortiràs un munt de cops a la conversa i que parlarem de tu i les teves coses i ens enfotrem els uns dels altres com de costum; i potser sí que ens vindrà una glopada d’enyor i jo trobaré a faltar que em renyis per la panxa que em surt sota el jersei, però serà un instant i tot seguit ens posarem una copa de cava i brindarem per tu i pel teu escalf, que encara ens dura, i per totes les coses boniques que vam compartir amb tu; i sobretot per un nou any, si pot ser menys dur que aquest, i ens donarem regals -i segur que més d’un tindrà la teva petjada- i marxarem a casa amb alguna copa de més i amb petons i abraçades i somriures de debò, perquè potser sí que ens has deixat, però et portem a dins sempre, cada dia, i ens hem proposat ser feliços i aquest és el regal de Nadal que tots nosaltres et voldrem donar, perquè això és el que ens vas demanar que féssim. I què coi! T’estimem massa per portar-te la contrària.

stats