30/12/2021

Desitjos d'any nou

2 min

Que pugui tornar a sortir amb les seves amigues i els seus amics, recuperant, si el deixen, aquests anys tan màgics que la pandèmia li està robant. Que arribi d'escola tot uniformat amb aquella rialla que il·lumina la casa malgrat la grisor del dia. Que no perdi mai el sentit de l'humor, encara que això signifiqui haver de suportar els seus comentaris fotetes sobre la meva edat. Que encara em demani quina és la cançó que estic escoltant per incorporar-la a la seva playlist. Que em cridi per avisar-me de la nova temporada de Sex education i veure-la com sempre ho hem fet, tots tres plegats al sofà.

Que s'afaiti d'una vegada els quatre pèls de la barba i la frenada de bicicleta que li ha sortit sota el nas. Que quan jo sigui fora, m'enviï un tall de veu dels seus, explicant-me com li ha anat el dia. Que puguem seguir regalant-nos aquestes converses tan nostres sobre política internacional, l'estat del Procés o la vigència del marxisme al segle XXI. Que no li passi aquest interès sobtat i inesperat pel Barça. Que el torni a enxampar amb un posat d'aquells que em recorda tant la seva mare.

Que pari d'emprenyar-lo sobre quina nena o nen li agrada. Que deixi de tractar-lo com si encara fos el meu nen fent-li el berenar o demanant-li una abraçada cada dos per tres. Obligar-lo a fer la bugada tot solet, encara que m'encongeixi tots els jerseis i em descoloreixi les samarretes. No espiar-li les notificacions del mòbil per saber amb qui parla. No ensenyar-li fotos de quan era rinxolat i rumbós tot dient-li "Tan guapo que eres i tan lleig que t'has tornat". Mirar de no perpetuar els meus micromasclismes en ell. Continuar badant de veure la cura i l'amor incondicional amb què tracta els seus avis. Aguantar-me les ganes de protegir-lo contra tot i contra tothom. Deixar que perdi les seves batalles personals i dosificar les ganes d'aconsellar-lo. Aguantar-li els dies en què està emprenyat amb el món en general i amb sons pares en particular. Deixar de voler posar-li xarxes de seguretat cada cop que vol volar. Deixar de ser tan emprenya-fills, encara que m'ho passi pipa fent-lo enrabiar.

No fer-li petons de pessigolles a mitjanit, aprofitant que dorm i no se n'adona. Bé, això potser ho deixo per a l'any que ve.