Descafeïnat
L'altre dia vaig assistir a una xerrada del cantant de Pulp, Jarvis Cocker, sobre un nou llibre que acaba de publicar. Quan va acabar la presentació, van deixar que el públic fes preguntes al seu ídol, que van ser contestades amb la ironia i el sentit de l'humor característics d'aquest artista multifacètic. Curiosament, però, va ser una resposta seriosa la que més em va fer reflexionar. Es tractava de com veia la manera de consumir música per part de la gent més jove. Pel to de la pregunta es notava que l'interlocutor esperava una queixa sobre el poc criteri del jovent i la qualitat pèssima del pop actual.
Jarvis, però, va anar en direcció contrària. Segons ell, els més joves escolten música sense tants prejudicis com les generacions anteriors. El fet de tenir a l'abast tantes cançons fa que els seus gustos tinguin un eclecticisme inèdit fins ara. Segons ell, abans un melòman agafava un estil determinat i, lamentablement, no es movia dels seus paràmetres. O eres heavy o mod, o rocker o gòtic, de manera monolítica i inviolable, i aquesta decisió afectava no solament el teu criteri musical sinó també la teva manera de presentar-te al món, des del pentinat al vestuari amb què sorties a menjar-te la vida cada dissabte a la nit.
El meu fill estava escoltant una cançó d'Els Pets
Suposo que si em va agradar tant aquesta opinió va ser perquè Jarvis parlava del seu fill, que té la mateixa edat que el meu. Potser per això em va venir al cap la manera com escolta música el meu hereu. Talment com diu Jarvis, els seus playlists són un poti-poti d'una varietat estilística fascinant. Sense cap mania endrapa ABBA, Olivia Rodrigo, Ramones, la banda sonora de Flashdance o Taylor Swift. L'altre dia, per exemple, el vaig enxampar escoltant una cançó de fa gairebé vint anys. El bo del cas és que era d'Els Pets. Ho he de reconèixer, em va tocar el cor, mai m'hauria pensat que amb disset anys escoltaria cançons de son pare. "Què coi fots escoltant Descafeïnat?", vaig dir-li. "És que m'agrada molt, papa!", em va dir. Era massa bonic, quan va tornar a obrir la boca ja la vaig veure venir. "Et puc dir una cosa? No t'enfadis, però hauries de tornar a fer cançons com aquesta, canyeres, divertides i marxoses. No et sàpiga greu, papa, però el que fas ara és una mica descafeïnat".
