Manual d’instruccions
Que els nens no venen amb un manual d’instruccions ho descobreixes quan ja en tens un en braços, per molt que hagis anat a buscar bibliografia, pensant que això també t’ho pots preparar. De cop tens aquella emoció i aquell vertigen que només és un petit indici de tot el que vindrà després. Les ulleres de les nits sense dormir, les visites a urgències, l’aprenentatge de la socialització i del món, els loops d’una muntanya russa que, amb bona sort, dura per sempre.
La maternitat et posa molt sovint cap per avall i és útil saber que no ets l’única que fa coses rares. No ets l’única que no dorm, que mira el color de les caques d’un bebè, que vigila si respira al bressol o que desenvolupa involuntaris dots detectivescos quan entren a l’adolescència. El Criatures és un manual d’instruccions, gairebé un manual de supervivència per a l’educació i la criança, i manté l’estil que li va marcar el Carles Capdevila: positiu, optimista, constructiu, alegre i vital. Fa deu anys que el Criatures és tot això, és cert, però també és realista i rigorós. La maternitat -i en molts casos també la paternitat- no és sempre còmoda i posa moltes persones -especialment dones- en situacions límit de cansament, autoexigència, culpabilitat, desconcert i incapacitat de conciliació de la vida familiar i la laboral.
En els últims deu anys, per sort, la societat ha evolucionat i avui les males mares som totes les que sabem que l’ideal i la realitat es trampegen amb bon humor i autocontrol. El Criatures ha sigut i continuarà sent el manual d’instruccions de les mares i els pares imperfectes que disfruten dels fills i del seu descobriment del món, també el dels mestres i professors que els acompanyen en l’aventura del coneixement i els guien a través de les primeres lletres i en les últimes classes universitàries o del grau que els obrirà les portes laborals si els adults deixem que se’ls obrin. D’aquells que els canviaran la vida amb una lectura, una reflexió, un joc o una aplicació. El Criatures fa deu anys amb il·lusió i veient com van creixent les famílies i com són cada dia més lliures i més diverses les persones que les formen.
En deu anys la nostra societat ha canviat i potser ha arribat el moment d’ajudar que evolucioni també la manera d’ensenyar acadèmicament. Per totes les vides que arribaran i per totes les que han vist la llum aquests deu anys, continuarem estan atents a l’aventura d’educar i agraïts a tots els que ens ho posen una mica més fàcil a l’escola, la salut i la societat. Gràcies a tots! I enhorabona a tot l’equip!