7 coses que funcionen, sigui com sigui l’escola

De cara al nou curs, ¿hi ha esperança per a la relació família-escola? Sí, si hi ha confiança. No triomfarà tant l’escola amb grans accions de màrqueting com la que sigui capaç de fer-se propera i donar resposta a les necessitats, inquietuds i dubtes de les famílies. Per això no sé com serà l’escola de la represa, però sí que m’atreveixo a proposar 7 coses que (crec) funcionaran sempre, sigui com sigui l’escola, amb mascaretes o sense, davant o darrere de la pantalla:

1. Preocupar-se pels alumnes, vetllar per ells. No cansar-se de conèixe’ls. Mostrar empatia, treballar la tutoria grupal i personal. Potenciar l’acompanyament.

2. Dominar la pròpia matèria/assignatura/àrea. Tenir-la apamada i llavors aprofundir-hi. Anar més enllà. Actualitzar-se. No perquè calgui demostrar res als alumnes, sinó perquè se’ls vol oferir el millor coneixement.

3. Apassionar-se per la pròpia matèria. Descobrir-hi sempre un nou aspecte d’interès. Mostrar il·lusió per ser-ne el professor. Emocionar-se i fer arribar aquesta emoció als alumnes.

4. Tenir ganes de transmetre la pròpia matèria. Desitjar compartir-la amb els alumnes. Trobar noves maneres de fer-la accessible, de fer que la descobreixin, que s’hi entusiasmin.

5. Ser humil. Voler aprendre sempre dels companys del claustre, dels experts, dels alumnes, de les famílies. Deixar de considerar la pròpia matèria com l’única realment important i obrir-se a les relacions interdisciplinàries amb les altres matèries i a la proposta als alumnes de projectes significatius i motivadors.

6. Tenir sentit de l’humor. I alegria. Sobretot, no prendre’s gaire seriosament a un mateix. Desdramatitzar les pròpies dificultats.

7. Fer xarxa. Treballar en equip. Donar suport efectiu i afectiu als companys de claustre. Mantenir-hi sempre relacions cordials.

¿Hi ha motius per a l’esperança? Sí, perquè família i escola estan cridats a fer acció compartida, com a socis d’un mateix projecte, posant fills i alumnes en el centre, units per la confiança.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: la confiança és com el silenci, que calen molts per fer-lo i només un per trencar-lo. Així que apuntem-nos a construir-la. Com en el matrimoni, en la salut i en la malaltia. Perquè, entre família i escola, si hi ha confiança, hi haurà esperança.