Conserges

L’infant que arriba a l’escola per primera vegada potser té por d’allò que desconeix. Potser no, i avança amb pas segur, però algun rau-rau li viu dins la panxa. De lluny el veu. O la veu. És a la porta de l’escola i de la butxaca li pengen unes quantes claus, com li deuen penjar a sant Pere. Rep tothom amb un somriure i per a tothom té algunes paraules de benvinguda. És la primera personalització, la primera figura que hi ha a prop d’unes portes que s’obren per permetre l’entrada i es tanquen. Les portes sempre són un espai límit entre un dins i un fora; per aquest motiu, és tan important l’acte de rebre, d’acceptar, d’acollir, un acte que molt sovint fan els conserges i les conserges, aquestes persones que al cap de pocs dies saben noms i cognoms de cada nen, de cada nena, de cada jove. Saben també els noms de les mares, dels pares, dels avis i de les àvies o dels cangurs que els portaran de bon matí o els aniran a buscar. A vegades són els primers receptors d’un gran esdeveniment: "Saps, ja ha nascut el meu germanet i es dirà Florenci". O: "Saps, avui estic trist perquè l’avi està a l’hospital". I ell o ella sabran com acollir aquesta alegria o aquest dolor.

Passegen apressats pel pati, però tenen la facultat d’anar amb els ulls ben oberts. Observen amb els ulls de la cara i aquells que tenim al clatell. Posen pau si veuen una baralla i potser xutaran la pilota i faran gol, i els nens o les nenes cridaran: "No s'hi val..." i riuran. Per als infants la porta de l’escola pot ser una muralla entre l’espai conegut i l’espai en el qual "m’hauré de saber espavilar tot sol". El temor a aquest canvi d’estat, a transitar aquest espai, només el pot minimitzar un gest, una paraula de benvinguda, un somriure, unes orelles que escolten. Llavors la por es fa fonedissa. Llavors per als adults que se’n van o arriben la confiança en el centre augmenta. I tot gràcies a aquesta primera trobada que tothom sap que és molt important, però que és irrellevant a l’hora de fer recerques sobre la qualitat d’un centre educatiu. Que els conserges són una peça clau ho saben molt bé els principals protagonistes de qualsevol escola: els infants que quan surten se'ls arrapen a les cames i els més grans que deixen l’escola o l’institut amb un adeu de complicitat. Feliç l’escola que té un gran conserge, una gran conserge.