Confinament reiteratiu i necessitat d’autonomia
Fa anys, quan no estava tot tan organitzat pel currículum, a les escoles hi havia una mirada educativa que portava a tenir molt presents aspectes que afavorien la maduresa de la canalla. L’autonomia n’era un dels troncals. Es plantejava des de les primeres edats i, especialment, a mesura que la canalla creixia. Així, s’afavoria la responsabilitat dels propis materials i de tot allò que implicava el bon funcionament i el desenvolupament d’unes habilitats manuals, d’espai i de temps. Calia comprendre el temps del recorregut a peu de casa a l’escola, que els autobusos sortien a l’hora i que no es podia arribar tard a l’escola. Es feien sortides de dos o tres dies (les convivències) i es repartien les tasques entre ells: preparar l’esmorzar, fer el dinar, netejar la casa de colònies, els estris de la cuina i, evidentment, organitzar sense persones de suport els temps lliures, els jocs de la tarda i per després de sopar. És a dir, amb l’autonomia s’afavoria la comprensió de què volia dir “viure” uns dies junts.
Tornant al moment present -ja diuen que els temps canvien-, s’ha insistit en el suport familiar i el control -agendes, deures, material per a les activitats- i s’ha donat la imatge que les persones adultes havien d’estar molt a la vora perquè no fallés res. També el missatge de “tu estudia que això ja ho faig jo”: rentadora, compra, cuina i tasques essencials, cosa que ha generat una actitud d’oposició més o menys passiva quan es demana col·laboració: un “ara vinc” que desemboca, després de 6-7-8 repeticions, en que és l’adult qui acaba fent-ho per evitar embolics i protestes. La sobreprotecció ha estat la repercussió més clara.
Ara, amb el confinament, hi ha grups que el fan rotatori i d’altres de llarga durada, com en l’etapa d’educació postobligatòria i els que estudien a la universitat. Potser ja és hora d’afavorir aquesta maduresa i implicar-los en les tasques domèstiques, oi? Ara que tenen temps per fer els treballs i estudiar, però també per xatejar, potser seria un bon moment per aprendre què implica el dia a dia domèstic. Pot ser una bona oportunitat per cuidar la família, un aprenentatge fonamental per al present i el futur.
Ja m’ho deia l’àvia: “Vigila que el llegir no et faci perdre l’escriure”. Estudia, però ara cal fer... No cal que l’estudi ens porti a no aprendre les habilitats necessàries per a la vida i a renunciar a la maduresa que donen l’autonomia i les responsabilitats. Són essencials, oi?
