21/07/2021

De pel·lícula

2 min

“Papa, t’has de fer de Filmin”. M’ho va dir seriosament, tot i saber que no soc gaire de canals de pagament. “Bé que pagues per veure com perd el Barça”, em comenta amb la sornegueria habitual. I té raó, el molt podrit. El que passa és que, fins no fa gaire, amb la subscripció a Netflix i els documentals de la BBC ja en tenia de sobres. Total, es tractava de distreure el cap una horeta abans d’anar al llit i llegir una estona. Sí, ja sé que podria engegar la televisió normal com s’ha fet tota la vida, però fa temps que vaig arribar a la conclusió que com més canals hi trobo, més merdós n’és el contingut.

El problema va arribar amb el confinament. En sec em vaig adonar que ja no em quedava res per mirar. M’havia empassat sencers tots els cadàvers dels true crimes, els atracaments inversemblants i les sèries de dones empoderades. No em quedava res de res. O sigui que vaig fer cas al xiquet i em vaig apuntar a aquest canal de cinema de pagament. No us enganyaré, els inicis van ser durs. Cada cop que intentava triar una pel·lícula em passava una hora sencera decidint. Era un malson, l’oferta és tan descomunal i les pistes per saber-ne l’argument tan minses, que quan finalment em decidia per una ja m’havia agafat la son i me n’anava a clapar, emprenyat per haver perdut el temps d’una manera tan tonta.

La solució me la va donar el nen, un altre cop. “Papa, dona’t només cinc minuts per triar. Si no, pots parar boig”. Dit i fet. Des de llavors que Filmin i jo potser no som amics íntims però ens portem força bé. Sovint m’enganya i em fa empassar bunyols insofribles però, de tant en tant, em regala coses tan meravelloses com El agente topo. Us ben asseguro que si no fos per la regla dels cinc minuts no l’hauria vist mai. Mirant el cartell i el títol diries que és una comèdia queca i absurda de detectius. Però no, es tracta d’un documental xilè ple de sensibilitat, tendresa i tocs d’humor sobre la gent gran. No us penso fer espòilers, només us diré que els seus principals protagonistes (la poetessa, la que demana per sortir fora, la que truca a sa mare, el detectiu matusser) t’arriben al cor i s’hi queden durant molt de temps. Ah, i l’endemà de veure-la, m’hi jugo un pèsol que truqueu als vostres pares.