La lectura, com l'amor

Com es fa perquè els adolescents llegeixin més? Podeu llegir llibres sobre el tema, parlar amb psicòlegs, amb pedagogs o amb pares i mares de fills que no paren de llegir. No en traureu l'aigua clara. Crec que qualsevol temptativa metodològica està condemnada al fracàs. 

No és cert que si ens veuen llegir, llegiran. No és cert que si limitem les seves hores d'ordinador o de tele, llegiran més. No és cert ni tan sols que hi ha d'haver llibres a casa. El que sí que és cert és que moltes de les pràctiques que fem als centres d'ensenyament són del tot inútils, i fins i tot negatives per al foment de la lectura. Durant anys, com tants altres professors, he contribuït a aquest fracàs. He condicionat la nota de l'assignatura de llengua a unes lectures obligatòries. He fet exàmens de lectura, a veure si enxampava els qui només havien entrat al Rincón del vago. He avorrit els meus alumnes amb comentaris de text elaboradíssims. Els he fet llegir textos d'entre els segles XIII i XX, però cap ni un del XXI, que és el seu. He contribuït a consolidar un cànon literari obsolet i, sobretot, a menystenir el valor de moltes de les propostes literàries que, precisament, interessen als nostres adolescents. I com que no em conformo amb la idea –que fa feliç més d'un professor– que n'hi ha prou que un o dos alumnes per classe connectin amb la literatura i s'emocionin llegint un poema de Salvat-Papasseit o un conte de Hemingway, concloc que no me n'he sortit i que, com a pare, no m'ha anat gaire millor. 

No podem fer d'un plaer una obligació. Per fer-se una cultura, potser s'han de llegir molts llibres. Fins aquí, els professors ens en sortim prou bé. Però el plaer de llegir no té res a veure amb la lectura acadèmica. La lectura, com l'amor, ha de ser lliure. No t'hi has de sentir lligat per cap obligació. Només és possible si no te'n posen nota. Si no et diuen el que és bo i el que és dolent. Si no hi ha cànons, ni bons i dolents, i et pots sentir tan còmode llegint George Martin com llegint un manga, un conte de Kafka o un conte escrit per un company de classe. Si per l'edat no et limiten segons què. Si et deixen llegir en pau.

I què podem fer per promoure la lectura? Tot passa per la xarxa. Cal buscar l'aliança dels youtubers que parlen de llibres. Si tingués alguna responsabilitat política en aquestes qüestions, promouria iniciatives perquè els llibres siguin motiu de conversa com ho són les sèries. Donen per a molt. Hi ha futur.