CATALÀ AMB BOLQUERS

“Hem begut una obra de teatre”

Ara que s’acaba el curs, ja podem dir que això d’estrenar-nos a l’escola ens ha portat infinitat de coses bones, però també unes quantes que costen d’encaixar: “Et mataré” ha passat a ser una frase tan normal com “Tinc set”. “He matat la Jana [una companya de classe de la Joana] perquè no es portava bé. Però [davant la meva cara d’incredulitat] de broma, eh?” Ho matarien tot. “Mira, un mosquit”. “Va, matem-lo”. “Ja està matat”. Sí, això que matar tingui dos possibles participis no ho acaben de veure. Mort és de morir, no de matar, potser pensen. Bé, segons elles també hi ha morit, no ens en oblidem.

Per a l’Helena també té doble participi veure : “Avui hem begut una obra de teatre”, em va dir contenta l’altre dia. I no és que tingui tanta set de cultura que se la begui, esclar (tot i que la set de tot que tenen als quatre anys sembla insadollable). Però a ella no li parlis de la diferència entre veure i beure. Sap que són dues coses diferents, sens dubte, però encara ha d’associar del tot bé quines formes pertanyen a un verb i quines a l’altre. I també embolica que n’hi hagi de compartides ( veus/beus, veuen/beuen, etc.). Fins i tot hi ha parlars en què es diu “No hi vec de cap ull”. D’altra banda, si hagués nascut a Alcoi potser no tindria aquest dubte, perquè allà diferencien entre /v/ i /b/, com també en els parlars baleàrics. Al Principat en quedava un reducte al tarragoní però -diria que com arreu- està en recessió. La pressió del castellà, que no fa aquesta diferenciació (com sí que fan el francès o el portuguès, per exemple), sumada al poc valor fonemàtic de /v/ (no ens provoca gaires confusions no fer la diferenciació) han fet (i fan) estralls, tot i que, de moment, no està ni morta ni matada.