Cases mutants
Podria fer un article per explicar que el menor d’edat a càrrec (MEC) número 3 ha tingut la indelicadesa de passar-me d’alçada. Podria explicar que els centímetres són una manera que té la natura de fer-me adonar que em faig vella, que cada vegada em pinto més cabells blancs tot i que el resultat sempre és el mateix: la meva cabellera vermella. Podria fer-ho però m’ho reservo per a més endavant perquè el MEC número 3 és això, el tercer, i que m’hagi passat entra dins la normalitat i, ves, m’acosta al bonic moment en què els MEC no només tocaran el dos per uns quants mesos, sinó de manera fixa (el dia que això passi canviaré el pany, per si les mosques).
El que m’impressiona més és fer memòria i adonar-me que la casa on visc s’assembla poc a la casa que era fa quinze anys. La casa que era té cert orgull i es resisteix a ser eliminada i de tant en tant treu el nas en forma de resta de pintura lila i verda en una habitació ara decorada amb un pòster de Game of Thrones i que abans lluïa coloraines, sanefes de dofins i quadrets amb motius infantils que poc s’assemblen a les mirades penetrants dels Lannister i Stark.
Tampoc hi ha cap element de seguretat: barreres a l’escala de cargol, tanques a les portes que donen al menjador per convertir el menjador en un espai segur i infranquejable estil Alcatraz, tanques de seguretat a les portes dels mobles del menjador per evitar destrosses que farien perillar l’economia familiar. Als lavabos no hi ha aneguets, ni taps amb formes de vaixell, ni tres mil tipus de sabons i cremes per a pells de la reialesa infantil. En lloc de bolquers hi ha tampons i compreses i tones de paper de vàter. Ah! I només un pot de substància antipolls. Només un! I les pintes antillémenes reposen avorrides en un calaix, pobres. Ja fa temps que van caducar els xarops antitèrmics roses i taronges. A la cuina ja no hi ha plats ni culleres especials. Ni pitets amb taques inesborrables que recordaven les cares de Bélmez. El terra ja no està tan enganxifós, la majoria de les vegades. I la casa, en lloc d’una ludoteca, sembla un centre cívic. Hi continuen havent vehicles rodats: bicicletes i skates, però són gegants en comparació amb el que hi havia. Però hi ha coses que no canvien. Ens continuem intoxicant. Abans amb colònia Nenuco i ara amb Axe.
