26/09/2020

Qüestió de caràcter

2 min

Recordo com eren els majors i el menor d’edat a càrrec (MEC) quan van néixer, i em pregunto fins a quin punt han mantingut el seu caràcter amb el pas dels anys.

En el cas de la MEC número 1 està claríssim que, en néixer, aquella mini MEC duia comprimit dins seu el caràcter explosiu, energètic, actiu, sociable i decidit. Només que el to amb què ha deixat anar el seu caràcter ha canviat en segons quines èpoques. Ha passat per la modalitat llançaflames, guèiser, volcà, irradiació nuclear, tro, llampec, etc. I l’objectiu de la seva energia també ha variat i en positiu... per sort. Però tot era allà. Tanco els ulls i la veig amb dos anys, mirant-me desafiant, mans a la cintura, afirmant de manera categòrica que no pensava pujar dalt del cotxet, que què m’havia pensat, que ella ja era gran per caminar i que m’hi fotés fulles. I ara, en canvi, demana de la mateixa manera un local digne per a l’esplai Matinada-Pòrtics (Hola, Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia).

El segon dels MEC també tenia el caràcter present bastant marcat. L’encant personal, la persistència que muta en tossuderia segons el dia, l’activitat física constant i les ganes de dormir. Esclar que l’activitat física ara l’alterna amb estones llargues de sofà, però l’esport sempre està present a la seva vida. I l’encant, i aquell somriure que manté exactament igual. I la tossuderia/persistència. Ara, en lloc de llançar-se a terra i negar-se a carretejar el patinet que havia promès carretejar, i mantenir la seva posició trenta minuts (sí, vaig aguantar i el va carretejar ell), ara és capaç de mantenir la seva posició i negar-se a compartir un equip informàtic amb el seu germà, i de fer-ho dies i dies... fins que cedeix. I també és a l’equip de monitors de l’esplai Matinada-Pòrtics, o sigui, Eloi Badia, prepara’t.

El tercer va ser un nen espavilat i pràctic que va clissar els seus germans i es va deixar estimar en la mateixa mesura que va aprendre a driblar-los. Feliç i situat en un terme mig. Sap el que vol i que li diguin el que vulguin que no l’afecta. Ni abans, quan em demanava maquillar-se i jo el pintava i anava la mar de content per casa. Ni ara, quan tria un pijama d’os panda i se li’n fot que els seus germans se’n riguin. Per cert, ell és un dels nens/nois que gaudeixen de l’esplai Matinada-Portics. Eloi Badia, jo de tu accediria a negociar.

stats