Canvis de criteri? No, gràcies
Diem que la societat canvia, que res no és com abans i que cal fer, també, canvis en la nostra acció educativa. I, segurament, cal fer-ne, especialment en alguns dels aspectes bàsics de la vida. I quan parlem d'educació és important pensar i valorar, amb tranquil·litat, que els canvis han de respondre a uns criteris, per tal de fer visible l’enfocament educatiu de les persones adultes, les actituds i respostes que es donen. Per tot plegat, aquests criteris han de perdurar com a manera de fer de la família i, també, de l’escola.
Això que sembla tan evident no passa. I si no, fixeu-vos en com es va variant l'enfocament educatiu cada vegada que en els mitjans o per internet se sent a parlar d’una nova idea. ¿Per què aquests nous missatges amb nous eslògans que donen poca reflexió i menys coneixement ens fan dubtar? Pensem-hi, perquè els primers sorpresos d’aquests canvis, evidentment, són les criatures que veuen, tant a casa com a l’escola, que allò que s’havia dit que era “molt important” deixa de ser-ho i es passa a fer allò que s’havia dit que “no anava bé”.
L’educació no és un reguitzell de modes, no és un canvi constant de criteris, sinó que demana estabilitat, tant en les demandes que es fan com en les respostes que es donen. Res qualla si no hi ha continuïtat. Les criatures, de manera natural, van madurant si hi ha la necessària estabilitat educativa, com passa en tots els altres aspectes de la vida que, normalment, no tenen aquesta inestabilitat: cura de les plantes, dels arbres, dels fruits... i hauria de ser molt més clar en educació per aconseguir una maduresa i uns aprenentatges per anar pel món.
Cal fer tria, amb criteri, per adequar les actituds i demandes al moment actual. I aquesta reflexió no sempre es fa. Evidentment, s’ha de valorar si les demandes de la canalla són apropiades o no per saber com respondre-hi. Però el més important és que per educar de manera apropiada es necessita continuïtat, perseverança i, sobretot, s’ha de saber esperar i tenir tranquil·litat i estabilitat en els criteris i les actituds. Només així es pot afavorir que la canalla ho vagi assimilant i interioritzant quan no hi ha un control directe.
No tot el que es proposa com a nou és bo, ni tot el que s’ha fet era inapropiat. Massa sovint ens falta memòria –o potser reflexió– per veure que no cal canviar-ho tot. La sopa d’all es va descobrir ja fa molt temps.