Calor i aules

Fa calor. No són ni les vuit del matí i, sí, escric pensant que l’activitat neuronal generarà un petit airet entre els meus àtoms. I crec que funciona perquè les neurones es posen en marxa i fan que em pregunti, ara que s’ha acabat el curs, per què els alumnes han hagut de suportar altes temperatures sense aire condicionat, o, en molts casos, sense ni un trist ventilador al sostre.

 A l’escola del menor d’edat a càrrec (MEC), el ventilador de l’aula s’havia espatllat i no s’ha arreglat. Però hi havia un ventilador a arreglar que, de ben segur, quan torni al juny, ja funcionarà. Però tal com reflecteixen el munt de piulades que he llegit a Twitter, aquesta no és la realitat. Escoles a més de trenta graus provant de fer feina, exàmens, tancament del curs, i tot, amb el cos dins quatre parets que són un forn de convecció amb el turbo engegat.

No em puc imaginar l’escàndol que seria visitar edificis públics i haver de suportar mitja hora de cua sense aire condicionat. O haver de treballar-hi. Però sembla que tot allò que afecta criatures i joves, de nou es demostra que no importa. Així de radical soc. Perquè la fregida és important. No es tracta d’una situació puntual. Si els governants pensen que l’onada de calor d’aquesta meitat de juny (en el moment d’escriure) és circumstancial, m’espanto. El canvi climàtic és aquí, és una realitat. I les revetlles de Sant Joan amb rebequeta han passat a millor glòria. I ja fa temps. L’any passat no feia tanta calor però en feia. I al setembre el mateix. Un curs escolar sencer i ni un moviment aproximatiu cap a, ja no el confort, sinó la salut i el benestar de la població ciutadana menor d’edat i de les persones que en tenen cura en horari escolar.

Són molts edificis, moltes aules, moltes màquines que caldria posar en marxa. Tant se val. Si ara s’obrís una xarxa d’oficines públiques a nivell de Catalunya, a cap arquitecta, enginyera o persona tècnica que s’ocupés del projecte li passaria pel barret obviar la màquina de refrigerar l’espai.

Es dona la paradoxa que a totes les escoles i instituts hi ha calefacció, però en ple territori mediterrani sembla que la calor és un suplici que cal suportar. Falten aproximadament tres mesos per tornar a començar l’activitat escolar. Que a qui li toqui, hi pensi. Tic-tac, tic-tac.