Benvolgut Merlí

Ai Merlí, Merlí, la teva mort ens ha deixat una mica orfes. Has sigut un personatge de sèrie excel·lent. Una sèrie amb una posada en escena molt bona, unes interpretacions magnífiques, uns moments inoblidables, una direcció ben portada... i un final extraordinari, sobretot si pensem que la mort és l’última gran lliçó que ens donen els nostres grans i tu, que sempre has volgut ser un referent, ho has sigut fins a la seqüència final.

Errors? I tant! Per exemple, una bona part de raó hi havia en la crítica que t’han fet provinent del món feminista, personatges femenins a l’ombra dels masculins, tot i que els guions van corregir aquest problema, sobretot a la tercera etapa. Immigració? Ni una lleugera ombra quan en bona part dels instituts la diversitat d’orígens i de llengües és d’una evidència enriquidora. Molts embolics sexuals. Els adults també semblaven adolescents. Bé el tractament de l’homosexualitat, i pots descansar tranquil, que el teu fill i el teu deixeble predilecte fan molt bona parella. Tu eres un depredador de magnitud considerable, la qual cosa vol dir que eres un immadur i a la teva edat costa d’entendre-ho, tot i que la teva simpatia i els dots de seductor i manipulador -ens feies pensar en el Keating dels poetes morts- feien que t’ho perdonéssim tot. O gairebé.

Ara bé, nosaltres, gats vells en l’ofici d’educar, però encara aprenents de tot, no t’hem vist mai com un referent escolar i no sé si et voldríem com a company de claustre. No podem jutjar gaire el teu paper dins l’aula, de fet sempre feies servir la mateixa manera d’adreçar-te als teus Peripatètics. I no gaire bon company. Més ben dit, un company al fons de tot del qual hi niava sempre voler ser el més enrotllat i trempat del ramat. I perdona la triple rima.

Però si aixequessis el cap i veiessis com ha acabat la teva colla! Després de set anys ningú ha qüestionat el sistema i els dos deixebles predilectes han seguit les teves consignes al peu de la lletra. Un, el que no volia sortir de casa, ara és un aventurer, com tu vas profetitzar, i l’altre, en Pol, comença la seva primera classe de filosofia amb les teves paraules. Merlins en miniatura, i aquest no ens sembla un objectiu gaire lloable, perquè el que cal és ajudar a construir persones que continuïn estimant els seus mestres, sobretot perquè els saben qüestionar.