Em desagraden les tertúlies entre experts amb opinions enfrontades, que es dediquen a carregar-se el “contrari” -quin nom tan lleig- i ens volen fer creure que la raó està només d’una part. Lògicament, la seva. Alguns polítics són especialistes a mantenir-se en aquest exercici tan sovint inoperant de la diatriba constant. Però aquesta és una pràctica molt comuna també en molts altres àmbits de la societat i del coneixement.
Detesto aquest tipus de combats de boxa en modalitat intel·lectual, entre altres raons pel temps preciós que perdem seguint-los i pel mal regust de lluita d’egos i d’olla de grills que solen deixar. Difícilment em veureu participar en cap debat entre partidaris i detractors de l’educació emocional. Mai no es pot dir mai, però de moment no tinc cap intenció d’emprendre croades per defensar el creixement emocional sa i la competència emocional dels educadors. Són obvis i a més a més estan validats per les neurociències. Però em seria igual si no ho estiguessin.
Que jo sàpiga, no està pas validat científicament tot el que han escrit els grans filòsofs i els grans literats. Però els seguim llegint, estudiant i citant perquè ens fan bé i ens il·luminen aspectes i dimensions del ser, del sentir, del pensament, de la interioritat, de la vida, del cosmos, de l’espiritualitat..., que existeixen, que ens habiten i que ens interpel·len, encara que no siguin aspectes tangibles, visibles i demostrables empíricament.
Prefereixo dedicar el meu temps, esforços i energies a promoure la salut emocional individual i social. I admeto, perfectament, que hi hagi maneres diverses i fins i tot contraposades de fer-ho. Fins i tot me n’alegro. Denota pluralitat -que és sinònim de riquesa- i m’exigeix respecte i rigor alhora.
Però avançarem més de pressa i millor si deixem de contraposar idees competitivament i comencem a dialogar amb l’objectiu de sumar i complementar tot el que es pugui. Aquelles que estiguin avalades científicament, doncs oli en un llum. I les que no ho estiguin, si fan bé i ajuden a fer-ne, és que molt probablement són bones. El bé, la bondat, la bellesa i algunes veritats no necessito avaluar-les científicament. En tinc prou de sentir la seva carícia, el seu escalf, la bona disposició d’ànim i l’alegria de viure que em desvetllen.