N’aprendrem si ho reprenem
La situació excepcional que estem vivint amb la pandèmia i el confinament ha comportat vivències noves també excepcionals. Ha fet emergir aprenentatges, emocions i valors que teníem desdibuixats i ens n’ha fet experimentar d’altres que existien només en un pla teòric i no teníem integrats ni traduïts en accions concretes. Ara bé, tot això que ha emergit, només serà un guany o romandrà a les nostres vides, i a les dels fills i filles o alumnes, si ho reprenem. El sol fet de viure una cosa no sempre comporta un aprenentatge ni crea automàticament un bon pòsit d’experiència. Viure-ho sovint és necessari per aprendre-ho, però no sempre és suficient. Perquè hi hagi aprenentatge s’ha de reprendre, practicar, reforçar i consolidar.
D’alguna manera, és com si se’ns hagués omplert la motxilla de moltes coses que s’han quedat totes juntes allà dins barrejades. Ara toca buidar-la, veure què hi ha dins, posar-hi ordre, fer una tria, donar sentit, alleujar pesos, identificar el que ens limita o fa nosa i, sobretot, refermar, entrenar i convertir en norma i actitud vital el que sigui bo, útil, essencial, imprescindible.
Molts dels valors, actituds i emocions que la pandèmia ha fet aflorar són reactius. Han emergit com a instint de supervivència davant del perill, per tal de protegir-nos, cuidar-nos i fer-nos la vida i les relacions més grates mentre duri l’amenaça. Però si tot això no estava arrelat abans en la nostra conducta, si no formava part dels nostres hàbits quotidians i de la nostra manera de relacionar-nos, tan bon punt desaparegui la causa que ho ha fet emergir, tot això també s’esvairà.
Hi ha veus que diuen que no aprendrem res, que tot tornarà a ser com abans perquè els humans no aprenem. No és així. El problema no és que els humans no aprenguem, és que força sovint no dissenyem processos d’aprenentatge adequats. Recordem-ho bé: el sol fet d’haver-ho viscut no garanteix aprendre-ho. Cal reprendre-ho per aprendre’n. Cal seguir una sèrie de passos neurobiològicament i emocionalment indispensables. I aquest és un procés que no ens vindrà per decret. L’hem de fer cada família, cada persona, cada escola, cada aula. Ara més que mai, convé que famílies i escoles establim aliances, dissenyem les accions necessàries i ens ajudem a emprendre’l conjuntament.
