Els alumnes que no es banyaran a la platja

Sempre he cregut que la gràcia dels centres públics és la diversitat. Però hi ha diversitats que no tenen cap gràcia. Hi ha alumnes que al juliol aniran de viatge a Bostwana, després passaran uns dies a Formentera i a l'agost s'instal·laran a casa els avis, a Cadaqués. I n'hi ha que es quedaran a casa i ajudaran els pares despatxant al basar familiar. Als qui hem viscut l'època en què les carreteres començaven a omplir-se de cotxes utilitaris i les nostres costes de casetes i apartaments, la idea de les vacances ens semblava universal. Als anys vuitanta, una segona onada de progrés també ens va fer pensar que tothom podia anar a Eurodisney i passar l'estiu a Salou. No cal dir que les vacances, per a les criatures, són uns mesos molt importants d'aprenentatge, d'experiències, d'emocions i relacions. La meva infantesa són més els boscos, el riu, el mar, la muntanya, la bicicleta i els primers petons mentre ballàvem amb un tocadiscos de piles que no pas les classes escolars.

Tres de cada deu famílies no poden pagar unes vacances d'una setmana a l'any

Però les vacances no eren tan universals com em semblaven. Ara encara ho són menys. A Catalunya, segons l'Idescat, més del 30% de la població no es pot permetre unes vacances d'una setmana a l'any. Criatures i adolescents es queden a casa. Amb el mòbil, la tele i potser un ventilador. I anem a pitjor, perquè augmenta la desigualtat. El 20% de les llars amb més ingressos disposen de 6 vegades el que ingressa el 20% de les llars més desafavorides. L'any 2019 la diferència era de 5,4 vegades.

També augmenta el Gini, el coeficient amb què s'acostuma a mesurar la desigualtat dels ingressos, i que situa Espanya, malgrat tants anys de govern socialista, entre els països més desiguals de la zona euro. Una desigualtat que no és gaire diferent de la que hi havia als anys seixanta, en ple franquisme. A Catalunya la desigualtat ha estat sempre lleument menor, fins que el 2020 s'iguala amb la mitjana espanyola.

Disculpeu-me tantes xifres, però crec que és una bona manera d'aproximar-se a les mancances d'una bona part de les nostres criatures en relació a l'aprenentatge social i al contacte amb el medi que representen les vacances per als qui en poden fer. He tingut alumnes que no s'han parat mai a mirar la lluna, no han vist mai una sargantana, no han pujat a cap muntanya, no han collit mai una maduixa, no saben què és una cuca de llum, tenen por de les vaques, no distingeixen un castanyer d'un roure i no han baixat a la platja, de nit, a banyar-se amb un italià o una francesa.