Menjar no és un esport de risc (i II)

Fa anys, els aliments es començaven a ingerir per grups. Quatre fruites juntes, cinc cereals junts... Però els experts van dir (i nosaltres vam repetir) que s’havien d’introduir els aliments d’un en un, amb intervals d’una setmana, per poder detectar possibles al·lèrgies. No per evitar o prevenir les al·lèrgies, sinó només per facilitar la feina del metge. Perquè, quan et porten un nen amb una reacció greu, no et quedis dubtant si ha sigut el peix o l’ou. D’altra banda, es va pensar que la introducció més tardana de determinats aliments podria evitar les al·lèrgies. No n’hi havia cap prova; només semblava “lògic”. Es va arribar a recomanar oficialment, en nens amb antecedents familiars, no donar llet fins a l’any, ou fins als dos, peix fins als tres anys. Però es van fer estudis ben fets i es va veure que retardar la ingestió dels aliments era inútil i fins i tot contraproduent. Les recomanacions europees actuals no parlen de donar els aliments d’un en un, i diuen que qualsevol aliment (incloent-hi ous, peix o gluten) es pot donar a partir dels 4 mesos, també a nens amb antecedents familiars d’al·lèrgia.

I no obstant això, moltes mares semblen convençudes que els aliments s’han de donar d’un en un, amb intervals de tres dies, i ho segueixen d’una manera tan estricta que, si entremig se salten un dia, se senten perdudes (“Li vaig donar carbassó, però el segon dia me’n vaig oblidar. És perillós? Haig de tornar a començar?”). En algunes llars, “detectar possibles al·lèrgies” també s’ha convertit en “despullar el nen, revisar-li tota la seva pell, fer una foto de qualsevol granet o eritema i ensenyar-la al pediatre, juntament amb una foto de qualsevol caca que faci que sigui una mica diferent de les caques que feia abans d’introduir el carbassó”. Algunes no s’atreveixen a donar al nen un aliment nou per sopar, no sigui que durant la nit no puguin detectar l’al·lèrgia.

Menjar sembla que s’ha convertit en una activitat molt perillosa, i mares i pares que no dubten a pujar el nen al cotxe (mil morts a l’any a la carretera) tenen por que el seu fill mengi paella perquè “l’arròs i les gambes estan introduïts, però els pèsols encara no”.

No, les al·lèrgies que ens preocupen no cal anar a buscar-les, sinó que ens salten a la cara. No cal “buscar” cada dia al·lèrgies, com no cal buscar leucèmies, meningitis o pneumònies. Deixeu que les criatures mengin normalment i sense por.