Ens agrada que ens enganyin
Els nostres fills consumeixen un munt de productes audiovisuals que, des d'una perspectiva de gènere, són una desgràcia. Des de l'opinió de youtubers sense res al cap, però amb milions de seguidors, fins a sèries de televisió que, d'acord amb els estudis d'algunes especialistes en la matèria, com Maddalena Fedele i altres, continuen escampant l'estereotip masculí de l'agressiu dolentot però amb bon cor, i el femení de la noia responsable i tendra que inicia el noi en el camí de la comunicació íntima. D'alguna manera, diuen, s'està reivindicant el mite romàntic que estimar és patir.
Trobo que està bé valorar una novel·la o un producte audiovisual des d'una perspectiva de gènere i posar en evidència aquestes idees. Més que res, per donar eines de reflexió als consumidors. Però aquestes sèries són com són perquè els guionistes són una colla de masclistes, o perquè busquen sense miraments connectar amb un públic que ho és? Élite, una sèrie de gran èxit entre els adolescents, sembla ben bé feta des del criteri de respondre als somnis i deliris dels seus espectadors i, en definitiva, als seus mites i valors. Si a milions d'adolescents els agraden els diners, i resultar atractius, i el sexe i la disbauxa, fem-los una sèrie a mida. Com que ens agrada que ens enganyin, fem un món en què els protagonistes, adolescents, siguin de família rica, però que hi hagi algun pobre per donar sentit a la riquesa. Fem que cardin tant com voldrien. I fem que no hi hagi més món que el de les relacions personals. Élite passa en una escola de rics, però de l'estudi ni se'n parla. Tothom és guapo. Les dutxes són com saunes de pel·li porno, i a les festes es beu xampany i s'hi va vestit com per a la festa dels Oscars. El món real no interessa. Els únics problemes són els triangles amorosos i els desenganys. No hi ha angoixa davant el futur, no hi ha res que connecti l'espectador amb la vida real, amb el món tal com és. Fins i tot els adolescents que no s'empassen aquests somnis de riquesa i sexe sense aturador, poden quedar atrapats per un producte com aquest, gratificador i fàcil de consumir com uns ossets de goma ensucrada.
Però hi ha un abisme conceptual entre les britàniques Sex Education i Skins, i la nord-americana Euphoria, plenes de conflictes reals i, en definitiva, de veritat, i un producte com Élite, pensat perquè la gent no pensi. És la diferència entre els continguts progressistes i els més conservadors i reaccionaris.
