30/05/2020

Adolescents d’un altre futur

2 min

Quan el 2018 escrivia Estima’m quan menys ho mereixi...perquè és quan més ho necessito jurava que no tornaria a redactar cap més llibre sobre adolescents. Ho justificava recordant que totes les mirades envelleixen i que la realitat que ens envolta canvia més ràpidament que la meva capacitat d’adaptació. No volia de cap manera caure en el freqüent parany professional de voler que la realitat s’emmotlli a les meves teories. Dos anys després, n’acaba d’aparèixer un de nou i hauré d’explicar l’incompliment d’una promesa. La setmana vinent veureu a les prestatgeries desconfinades un llibre que continua reclamant Estima’m... però proposa intentar saber-ne més (com educar per fer petons i abraçades, passar de les drogues i ser persona en un món digital). Desenes de xerrades, diàlegs amb pares i mares, nous debats adolescents, em conduïen a haver de pensar i explicar com ho veia jo això d’educar quan la realitat canvia. Podia no escriure’n un llibre, però no deixava d’imaginar-me respostes. I, al final, les idees compartides han acabat enquadernades. ¿Com s’aprèn a fer petons en temps de vídeos porno? Si la maria és legal, per què no puc ser feliç amb ella? Què tenen de dolent les pantalles si jo i els meus amics hi som dins?

En temps de contradiccions en va venir una més: la pandèmia. Corregia tancat les proves d’impremta d’un llibre que veurà la llum entre pors i desconcerts d’uns adults i uns adolescents que s’han suportat a casa moltes setmanes. Surt un nou llibre quan potser volem oblidar-nos-en, descansar del tema o, al contrari, quan necessitem saber-ne més. A la idea bàsica que si el món canvia nosaltres hem de continuar educant, però ho hem de fer d’una altra manera, s’hi afegia una nova pregunta: ¿com educarem en una realitat que ja serà molt diferent? I hi vaig afegir un pròleg de quarantena pensant en uns “adolescents d’un futur diferent”. Hem comprovat com a adults què vol dir viure virtualment, hem descobert de nou el valor dels afectes i hem ressituat el paper de l’alcohol i els fàrmacs. Ja podem educar els adolescents sense veure-hi primer problemes. I he posat a les primeres pàgines: “Haurem de continuar pensant com acompanyar totes les adolescències, ara que hem tornat a descobrir que depenem els uns dels altres, ara que els adolescents tornen a sentir que no poden ser feliços si un altre com ells pateix a prop seu”.