Recapte de divendres negre

Divendres de la setmana passada veia el TN vespre i el meu cap, acostumat ja a distingir entre la veritat i la postveritat, va haver de fer una nova acomodació intel·lectual: acceptar que els oposats poden anar junts. El Gran Recapte (per ajudar persones que no tenen el més bàsic) i el Black Friday (per reactivar l’economia consumint) formaven part de la principal línia informativa, un darrere l’altre, iguals en arguments i en difusió. Cap problema a acomodar-m’hi si no hagués sigut perquè al costat també mirava la tele la néta, a punt d’encetar l’adolescència, que encara és socialment sensible, a qui ja li entusiasma l’activitat de divertir-se comprant i que no hi detectava cap contradicció. ¿Com s’educa adolescents perquè es comportin d’acord amb valors (no-valors) contradictoris? ¿Com es compatibilitza el compromís amb la justícia i el desig de la felicitat mercantil? ¿Com es fa, a més, sense convertir-los ni en bons minyons caritatius ni en egòlatres consumidors?

Els adults, quan no suportem les dicotomies, les resolem amb la hipocresia. Exhibint la conducta que queda bé (ajudar els pobres) i actuant d’amagat amb la que desitgem tenir (fruir fent servir la targeta de crèdit). Tanmateix, com que se suposa que som els seus models, aquesta conducta acaba sent destructora. Què podem fer? Aplicar el seu mot preferit: “Depèn”. ¿De què depèn fer una cosa, l’altra o totes dues? D’ajudar-los a descobrir els paranys que amaguen.

Hem de fer que s’impliquin a recollir aliments, però no amagar-los la mala consciència amb què fem caritat mentre som insolidaris. Hem d’ajudar-los a descobrir que si algú no té res per menjar és perquè algú altre té molt. Donen, no perquè són bons sinó perquè creuen en la igualtat. Però, mentre donen, denuncien que algú fa pobres quedant-se el que no és seu. Anar de compres pot ser divertit i es pot aprendre a comprar en les ofertes el que necessites o t’agrada, però no el que et volen vendre o diuen que t’ha d’agradar. Aprofitar les rebaixes per demostrar que formes part del mercat, però comprant el que et dóna la gana i com et dóna la gana.