24/09/2016

Protecció dels protectors

2 min

Ja fa anys em queixava en aquestes pàgines de l’arbitrarietat amb què la DGAIA (la direcció general d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència) retira els nens a les famílies. N’hi ha prou que un funcionari determini l’existència d’una situació de risc. ¿Risc de maltractament, risc de mort, risc de lesions? No, simplement “risc”, un risc genèric, indeterminat. Segons la llei, “les situacions de risc que pel seu nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat” i també “qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència objectiva d’altres factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral”.

Uns pares que haguessin colpejat greument el seu fill, o l’haguessin posat en greu perill per negligència, faltant al seu deure d’alimentar-lo o de donar-li assistència mèdica, lògicament haurien de ser denunciats a la justícia, i anirien a presó pel seu delicte. Però no, l’administració retira milers de nens sense que els pares siguin jutjats… perquè no han fet res! Simplement, tenen una manera de viure o de tractar els seus fills diferent de l’habitual a la nostra societat. Tracten els seus fills d’una manera diferent de com el funcionari encarregat del cas tracta els seus propis fills (si en té, que per ser expert no cal tenir experiència). Sovint els pares són simplement pobres (i això és un factor objectiu que impossibilita el desenvolupament integral, i les autoritats gasten molts més diners en centres per internar els nens tutelats que a ajudar les famílies en situació de pobresa a fer-se càrrec dels seus fills).

Ara resulta que uns nens sota la tutela de la DGAIA han estat explotats durant anys per xarxes de pornografia infantil. Els que tan fàcilment detectaven el “risc” a casa d’altres no van veure el risc a casa seva. Això hauria de ser una lliçó d’humilitat. Cal canviar les lleis, i cal canviar-les aviat, per protegir els menors contra les arbitrarietats dels seus protectors. Si es necessita una ordre judicial per fer un escorcoll o per punxar un telèfon, amb més motiu caldria l’autorització d’un jutge per separar un nen de la seva família. No pot continuar sent una simple decisió administrativa.

stats