Menjar amb horari?

A finals del segle XIX, alguns experts en alimentació infantil (que probablement escrivien llibres mentre les seves dones -o millor encara, les dides o les mainaderes- eren qui de veritat alimentava els seus fills) van decidir que els nens havien de prendre el pit amb un horari “científic”. Van sorgir dues escoles principals: la francesa (10 minuts cada 3 hores) i l’alemanya (10 minuts cada 4 hores); naturalment amb un “descans nocturn” de 6 o 8 hores respectivament (és curiós que de passar-se la nit sentint com el teu fill plora, sense poder fer-hi res, en diguessin “descans nocturn”).

Ja fa temps que la ciència va corregir aquells errors i es recomana la lactància a demanda. Tant la materna com l’artificial. Sí, el biberó també es dona a demanda, la quantitat que el nadó vol, quan tingui gana. I les quantitats i hores que li hagin dit o que pugui llegir al pot de llet només són una guia orientativa.

Molts pares, però, encara creuen que això de menjar a demanda és una mena d’excepcionalitat transitòria, una gràcia especial que fem als nadons, i em demanen quan s’han de començar a imposar horaris. Mai! Una persona sana mai ha de menjar seguint un horari, i molt menys un horari receptat per un metge. ¿Per ventura li pregunta al seu metge de capçalera a quina hora ha de menjar? Per què aleshores pensa que li ha de preguntar al pediatre a quina hora ha de menjar el seu fill?

Naturalment, quan tenim una feina o hem d’anar a l’escola hem d’adaptar-nos als horaris d’aquestes obligacions. Esmorzem abans de sortir, dinem quan tornem. I si volem anar al teatre, haurem de sopar abans o després, perquè no es pot fer durant la representació. Quan el seu fill comenci l’escola ja haurà d’ajustar els seus horaris d’esmorzar i dinar. I tots ho fan, immediatament, sense necessitat de cap preparació. No hi ha cap nen que obri la carmanyola amb els macarrons a classe de matemàtiques perquè no li van saber posar un horari quan era petit.

Tindrà un horari quan vagi al col·le, i plena llibertat a la nit, i al cap de setmana i per vacances. ¿Oi que vostè no esmorza a la mateixa hora el diumenge i el dimecres? ¿O que un dinar amb amics dura més? Menjar a demanda és el normal, tota la vida.