Mantinguem la calma

El curs 2020/21 ha començat a rodar. En el centre on treballo ja es van preparar tots els protocols a finals de juliol, independentment de com evolucionés la pandèmia a l’agost. Penso que és la millor de les opcions possibles. Sempre segons la fredor i la racionalitat de la teoria. A la pràctica tots sabem que en segons quins grups i entorns serà difícil mantenir condicions estrictes durant els deu mesos que dura el curs. Segur que les primeres setmanes els alumnes arribaran conscienciats a les aules, però tots sabem que la situació es relaxarà i no tots mantindran les distàncies ni les mascaretes sobre el nas. El tema de les ràtios segueix fent riure, per no dir plorar. Les aules estaran netes i ventilades al màxim fins que faci molt fred i ens rentarem mil vegades les mans. El problema, però, és la vida fora del centre, fins i tot les activitats laborals i lúdiques de pares i mares.

Crec també que els docents amb patologies prèvies no haurien de treballar aquest curs, i que els pares haurien de disposar de flexibilitat per si cal confinar famílies. En la mesura del possible, una vegada comencin les classes seria bo que avis i àvies quedessin protegits d’alguna manera. A casa tenim clar que, de moment, els meus fills només mantindran contacte telemàtic amb els avis. I calculem fer-ho fins a les vacances de Nadal, en les quals hi ha marge per a una petita quarantena.

Fer la classe amb mascareta serà incòmode i horrorós per als docents i els alumnes. Però serà segur i ha de ser segur. El que em preocupa és el pànic d’algunes famílies en els últims dies, que s’escampa com una taca d’oli i està creant inseguretats i debats que no ajuden. Decidir no dur-los als centres és contraproduent. En tot cas, es veurà en el primer mes de prova. Hi ha famílies que, en paral·lel, volen contractar un professor particular perquè faci classe en grups molt reduïts. D’entrada crec que això mostra una total desconfiança amb el treball de la direcció. Les direccions poden ser millors o pitjors, però si no els tens confiança cal canviar de centre, més que boicotejar la seva proposta.

En tot cas, just com quan començava en els meus primers anys i tenia poca experiència, la clau era, i continua sent avui, mostrar seguretat davant dels alumnes. Això es transmet i permet afrontar els reptes amb calma i evitar precipitacions innecessàries. El curs encara no està escrit.