HORMONES, GUIX, ETC.

Llibres de paper

El meu amic Benet i jo constatem que els alumnes no són tan digitals com ens pensàvem: segueixen llegint sobre paper. Sempre que es tracti de textos lliures de drets, expliquem als alumnes on poden descarregar-se les obres i quines són les millors versions. Però després constatem que s’acaben comprant els llibres en paper. Les estadístiques afirmen que només un 10% dels lectors ho són en suports digitals. Però els nostres alumnes són fidels al paper en un 100%.

Els preguntem si fan el mateix amb les seves lectures habituals, i ens diuen que sí. Però és una resposta enganyosa. El que passa és que això de les lectures habituals els queda una mica lluny, perquè llegeixen ben poc. Més ben dit: són ben pocs els que llegeixen. Les estadístiques poden dir el que vulguin. En general són d’una imprecisió vergonyosa i no se’n pot deduir res. Només serveixen per complaure els polítics i per animar el sector editorial, convençut que la publicació de xifres de lectors a la baixa els podria perjudicar.

Però crec que la realitat s’assembla més a la que veiem als centres d’ensenyament. Els llibres que els fem llegir encara són de paper. Però, per gust, són ben pocs els que llegeixen llibres. La majoria consumeixen vídeos brevíssims, missatges, comentaris a les xarxes socials, blogs, acudits, sèries de televisió i resums dels llibres que els fem llegir. I tot això sí que és digital.

El problema és que en un país on els hàbits de lectura són tan febles (8 llibres a l’any per lector contra 40 a Finlàndia, per exemple), és difícil que els nostres adolescents sàpiguen compaginar la lectura reflexiva que reclama la literatura amb la lectura ràpida i lleugera que els ve de la xarxa. Resulta que la discussió no era entre el llibre de paper o el llibre digital, sinó entre la cultura del llibre i la de la pantalla. I l’amenaça no era la pirateria (com diuen alguns escriptors que han deixat d’escriure perquè creuen que els pirategen massa) sinó una altra manera de consumir històries i ficcions, que només és compatible amb la bona literatura si l’hàbit d’una estona de lectura en silenci, amb pauses i amb reflexió, ja està consolidat. I per arreglar-ho no n’hi ha prou amb sermons a casa o a les aules. Per això cal tornar a prestigiar la literatura. Si l’administració no té idees, que parli amb els autors. En tenen moltes.