Gràcies, mestres

Fem memòria. Un dijous vam saber que ens confinarien. De primer moment vam pensar que deixaven divendres per poder anar a l’escola, veure’ns tots plegats i donar quatre consignes. Ens vam equivocar, perquè divendres ja no hi havia escola. Incertesa total, falta de referents... Mai abans no havíem viscut un moment com aquell, que s’allargaria uns quants mesos i que encara vivim. Dins del túnel, amb una llum que va canviant contínuament i sense saber quin serà el final.

Gràcies, mestres, per tota la feina que heu fet la gran majoria, perquè sempre hi ha qui... i aquest qui posarà sota sospita tots els altres. Nosaltres no som ningú però us volem donar les gràcies. Gràcies a tu, mestra, que vas convertir el menjador de casa teva en una aula. Gràcies a tu, mestre, que vas telefonar als teus alumnes a totes hores i des del teu mòbil, per fer, sobretot, el seguiment dels més fràgils. Gràcies a tu, mestra, que vas telefonar a les famílies i que vas orientar-les sobre com podien ajudar els seus fills i els vas donar carta blanca: “Telefoneu-me quan em necessiteu”. I alguns ho van fer i el telèfon sonava a quarts de dotze de la nit. Gràcies a tu, professora, que vas repassar tots i cadascun dels treballs, que els vas proposar noves feines, petites investigacions, petites recerques. Gràcies a tu, mestra, que vas demanar que seguissin el llibre de text -“Avui toca fer els exercicis de la pàgina tal”- i no es van esquinçar els vels de cap temple. Gràcies a tu, mestra, que al vespre vas plorar perquè no hi havia manera de connectar amb el tal o la tal, perquè no tenia ordinador o no agafava el mòbil o havia oblidat que hi ha una mestra que ho era totes les hores del dia. Gràcies a tu, mestra dels més petits, que els vas cantar cançons, que vas ballar davant d’ells, o a tu, que vas posar un matalàs a la mica de pati i els convidaves a fer exercici.

Gràcies, mestres, perquè la gran majoria vau estar al peu del canó des del primer instant. Malgrat patir les vostres limitacions informàtiques, vau gosar tocar la tecla que connectava amb els vostres alumnes. I gràcies per haver planificat els retrobaments, breus i emotius, i haver mantingut contactes estrets amb el món del lleure per preparar les activitats del juliol.