LA SETENA HORA

Parlem de Tàber

Ara que ja s’ha dit gairebé tot, parlem de Tàber. No volem entrar en les opcions que han pres, perquè nosaltres no sabem res de com tracten la lectura, no sabem si expliquen molts contes als infants, ni com els expliquen; tampoc sabem com funciona la biblioteca, ni les activitats que s’hi fan; ignorem si promouen la memorització de poemes i moltes altres qüestions que són les que configurarien la seva manera de singularitzar el currículum.

El que ens interessa és la reflexió que suscita tot l’enrenou que han provocat. Si anem a l’inici de la qüestió, trobarem una escola que posa de costat capacitat crítica i lectura. Hem de recordar que a l’Escola Tàber no volen, com s’ha dit des de moltes megafonies, ni prohibir ni amagar ni provocar un nou Fahrenheit 451, ni imitar els cubans quan prohibeixen el reggaeton. A l’Escola Tàber consideren que determinades lectures és bo fer-les quan els nens i les nenes poden prendre una certa distància respecte a allò que llegeixen. La part bona és que han arribat on han arribat amb la implicació de les famílies i un assessorament extern, cosa que ens permetria parlar de la capacitat de reflexió de la comunitat educativa i, sobretot, de gosar circular per dreceres pedagògiques no gaire transitades. I és aquí, ai las!, on comença el conflicte. D’un dia per l’altre l’escola se situa al punt de mira de la societat, gràcies als mitjans de comunicació, i això també té una part positiva: que s’ha parlat a bastament de la lectura i de què i com llegeixen entre els 3 i els 6 anys.

Si volem que augmenti l’autonomia d’escoles i instituts, és bo que de tot plegat en traguem algunes lliçons. En destacarem dues. La primera és que els centres educatius han de fonamentar molt bé el que fan i han de saber explicar-ho. La segona és que els mitjans de comunicació han d’aprendre que la part consistent no és la punta de l’iceberg, sinó el que hi ha sota; per tant, abans de parar els altaveus, cal acostar-se amb humilitat als centres per intentar comprendre què els porta a prendre certes decisions. Els espais educatius que necessitem no els podem construir matant mosques a canonades; ho hem de fer des del respecte, la reflexió conjunta i una anàlisi rigorosa dels llocs on porten les dreceres poc fressades.