Això de la responsabilitat…
Una escena habitual en una aula: algú fa alguna cosa que no havia de fer i la professora n’ha vist les conseqüències, però no l’autor. Pregunta: “Qui ha sigut?” Sonen uns grills. Passa un arbust rodolant. Ningú diu res. La cosa es complica: “Així, algú ha sigut prou valent per fer-ho però no per dir-ho, oi?” Es manté un silenci sepulcral, la mare de tots els silencis, el silenci primigeni de l’Univers abans del Big Bang. Però el Big Bang de la confessió no arriba. Llavors la professora diu allò-que-no-s’ha-de-dir-mai: “Doncs no sortirem d’aquí fins que no aparegui qui ho ha fet!” No s’ha de dir mai perquè no es pot complir. Si fos possible complir-ho, algunes promocions haurien passat tot el confinament a l’escola… per un fet ocorregut el curs 2016-17!
És un tema de responsabilitat individual, que forma part de les 3 R. La primera és la de la responsabilitat: fer-se càrrec del que has decidit fer. I tant de bo si ho has decidit amb la segona R, el respecte, pensant en els altres. I per això cal la R de la reflexió. Pensar. Perquè, quan la professora aconsegueix saber (si ho aconsegueix) qui va ser, i pregunta a l’individu en qüestió “Però, en què pensaves?”, probablement la resposta serà “No ho sé”, que és la manera filosòfica de dir “En res”. I això no pot ser. Ni a l’escola, ni a la vida, ni enmig d’una pandèmia.
En aquests temps coronavírics que estem vivint hi ha un poti-poti descomunal de conceptes, una barreja indigesta de normativa, obediència, sancions, culpabilitat, desconfiança, temor, arrogància… Però tant hi fa si tens quinze anys i moltes ganes de sortir amb els amics o cinquanta-cinc i tens un càrrec polític (per posar-ne dos exemples): al final només ( només!) es tracta de pensar, pensar en els altres i ser conseqüent amb el que has decidit, fins a les últimes conseqüències. No ets el centre de l’Univers, xaval, ni ho és el teu partit, ganàpia.
No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: famílies, siguem coherents, donem exemple als nostres fills. Hi ha moltes coses que no podem controlar, però, si més no, això sí que depèn de nosaltres. Apliquem-nos les 3 R: reflexió, respecte, responsabilitat. Potser així sí que ens en sortirem i podrem aplicar la quarta R, la de riure, que ens fa molta falta. Cuideu-vos, cuidem-nos!
