76.500

Aquesta és la quantitat en euros que pagaran els reis perquè la infanta estudiï en un centre privat gal·lès. Si la matrícula és aquesta no volem saber quant pagaran de mensualitat, ni què els costarà el rebut si es fan socis de l’AFA. Ens preguntem què pot oferir un centre d’aquesta mena: ¿classes d’hípica i d’esgrima?, ¿submarinisme?, ¿colònies en hotels de luxe –o sigui que s’ha acabat anar a Magaluf–?, ¿aparells informàtics de superúltima generació?, ¿sorrals amb trossets d’or perquè les criatures els trobin com si fossin els antics buscadors dels Estats Units?

Ja ens han aclarit que aquesta factura la pagaran els seus pares. No calia dir-ho, però tractant-se d’aquesta família val més deixar les coses ben clares de bon començament. Si els reis ens haguessin telefonat abans de prendre una decisió per demanar-nos consell, els hauríem dit: "Mirin, majestats, el millor que poden fer és matricular-la en un centre públic a prop de casa, un centre que reculli la diversitat de la societat en què vivim, un centre on al costat dels joves nascuts al país hi hagi joves procedents d’arreu del món, amb famílies que tinguin dificultats per arribar a final de mes i que, per tant, demanin una beca-menjador". 

Considerem que és un consell assenyat, sobretot per dues raons. La primera és òbvia: gastar-se aquesta quantitat de diners és indecent. La segona ens la posa amb safata Pierre Eyquem de Montaigne, l’home que a l’hora d’educar el seu fill, Michel de Montaigne, va optar per allunyar-lo del castell, quan encara no tenia tres anys, perquè l’eduqués la gent més senzilla i així pogués viure i conèixer en primera persona quins eren els seus costums, els seus desitjos i, sobretot, les seves necessitats; un cop fet aquest aprenentatge bàsic, el nen podria tornar al castell per fer altres aprenentatges. Diuen que el centre privat on va la infanta també admet alumnes “pobres”, però intuïm que aquesta concessió té poc a veure amb la idea del pare de Montaigne... 

"Majestats, us ho diem amb tota sinceritat, estalvieu-vos aquests diners i busqueu per Madrid algun centre públic, amb un alumnat divers, amb unes mancances concretes i amb totes les vicissituds que tenen els centres públics. Segur que un centre així oferirà a la infanta, i potser també a vostès, la mirada sobre la societat que més necessita".