11/08/2021

10 anys d’articles al Criatures: la imperfecció

2 min

Jo volia ser una progenitora perfecta que fos enrotllada i moderna d’una manera perfecta i practiqués una criança perfecta amb uns menors d’edat a càrrec òbviament perfectes, encara que a ells els hagués tolerat un cert índex d’imperfecció. A mi no, jo no admetia cap marge d’error. Sabia què calia fer, quins errors garrafals que cometien els progenitors cutres calia obviar, quins manuals calia absorbir més que llegir, havia après com adreçar-me als meus futurs menors d’edat a càrrec (MEC), amb aquella barreja de fluïdesa i fermesa, de tendresa i límit. Ho feia amb els meus nebots, i amb els meus propis MEC seria bufar i fer ampolles. 

Després els MEC van néixer, la realitat va resultar... imperfecta, i l’escriptura d’aquests articles em va pescar amb el desig de perfecció en grau molt baix. Però encara hi era. Vivia soterrat a l’habitació de la rentadora del meu subconscient, allò que en dic el forat negre domèstic. Fa deu anys m’hauria conformat amb tenir un dia perfecte cada dos anys. I ara que n’han passat deu puc dir que, potser, n’he viscut un. Per sort. 

Perquè ara soc una progenitora enamorada de la imperfecció. I sospito de tot allò que empudegui a perfecció. Tants comptes d’Instagram, per exemple, amb exemples de criances impol·lutes, amb la clenxa feta les vint-i-quatre hores, enganyoses a més no poder. I frustrants per a tantes persones progenitores que veuen com el que tenen al voltant no s’hi assembla gens. Per començar, a mi em fa mandra dedicar tot el meu compte d’Instagram a explicar el meu dia a dia de pitjor mare del món. Ho faig de tant en tant i ja toca que pengi una altra foto de casa feta un Cafarnaüm. A més, com que els MEC ja són grans i alguna vegada penjo fotos seves, quan fem alguna cosa junts i trec el mòbil ja bufen i em diuen que segur que ho faig per interès, per penjar-ho. I darrerament me n’estic, perquè tenen raó. No em faré rica, ho sé. Però potser visc més tranquil·la, i amb una carrera professional imperfecta, una barreja de tot el que m’interessa (guió, literatura, ensenyament, criança), sense voler triar una sola opció. Un dia vaig pensar que a la meva làpida no m’interessava gens que hi constés un “Era perfecta” i que m’estimava més un “Era interessant. I reia molt”. 

stats